Si arribo sol

Un relat de: res no és mesquí

Si arribo sol
les ombres em segueixen
pel meu errant pas sobre les teulades.
El teu vol baix,
com l'arc suau d'orenetes
que tornen de l'obligat ostracisme,
sobre la meva pell com una onada
hi dibuixa el contorn de les ferides.

Si arribo sol
de veure quatre whiskys
a l'abric d'una soledat perversa,
m'abraço al teu record,
i ressegueixo els fins llavis de l'alba
que esclafa raigs de llum a la finestra,
mig moribunds com jo i desesperats.

Si arribo sol
recompto les petjades
que ha deixat el teu buit sobre els llençols,
i escruto àvidament
el teu perfum conquerint cada estança
com els laments que per la nit escolto
cridar el teu nom a risc de covardies.

Si arribo sol
m'amago i em resigno,
i compto aquesta vida per viscuda,
no per viure-la més,
i escric en el silenci i en l'abisme
allò que de tu em queda dia a dia
si arribo sol i em faltes, si m'oblides...



Comentaris

  • m'agrada..[Ofensiu]
    Basileia | 10-05-2008

    ufff...quasi puc sentir el dolor abocat, les paraules perdudes, els gests passats per alt.

    és quan perdem que sentim intensament, quan vivim, quan som un de sol.

    un petò

    Basileia

  • Carícies[Ofensiu]
    Ona al mar | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Arribo sola
    per dir-te com m'agrada
    aquesta sentida poesia.
    I m'acosto en silenci
    per deixar-te una carícia
    allà on l'altre onada
    t'havia deixat una ferida...

    ~ ~ Ona

  • Si arribo sol...[Ofensiu]
    aiguasalada | 30-11-2007 | Valoració: 10

    et permet descriure clares i transparents imatges que el lector visualitza amb els teus versos!
    Permet viure a cadascú de nosaltres allò que és mou i rosega el teu interior i fins i tot els malsons viscuts a flor de pell!
    Som aliats involuntaris dels teus buits i de la teva soledat!
    A la fi del poema compartim les teves mancances i patim amb els teus sentiments...

    Que més li podem demanar a la lectura d'un poema?
    Una abraçada tèbia i a la vegada reconfortant de la meva
    aiguasalada

  • Si arribes sol...[Ofensiu]
    natasha | 27-11-2007 | Valoració: 9

    ... mira al teu voltant i pensa en aquells que de prop o de lluny segueixen les teves passes.
    Bon poema tot i la realitat (crua en certs moments) que porta.

    Un petonet

    -.-NaTaShA-.-

  • Sembla que la soledat[Ofensiu]
    RATUIX | 26-11-2007 | Valoració: 9

    se'ns vulgui cruspir a vegades, ens pugui fer defallir, s'apoderi del nostre espai totalment...
    Un escrit cru, encés i solitari, si.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

48386 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com