Cercador
Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...
Un relat de: Toni Arencón Arias
«La desitjava tant que pregava nit i dia per convertir-me en part de la seva pell de sorra calcària i sol abrasador. Anhelava passar la resta de la meva vida unit a ella. Era una passió tan intensa que no vaig dubtar en tancar el puny en veure caure un estel fugaç i vaig cridar al vent el meu deliri.
L’home tenebrós va sorgir del no-res, entre el bromall, oferint-me un pacte: compliria el meu deler, fos qui fos, però seria un acord que no es podria desfer. Vaig acceptar, xiuxiuejant-li el meu desig a cau d’orella».
El cos –com si fos un somni de certesa incurable, en una ficció de Borges–, es va fondre en pigments, de tots els colors de l’iris. Es va dissoldre en la mateixa tinta dipositada en els dispensadors de vidre de l’artista, abans de ser absorbida per l’agulla i que el rotor mecànic comencés a delinear el dibuix meticulós sobre la pell de l’amada, omplint-la de color.
Quan l’artista va aplicar la solució antisèptica amb l’atomitzador i va cobrir el tatuatge amb una fina capa de crema, l’essència corpòria ja estava unida per sempre a la pell de la jove. Ja era ella. Formava part del seu cos en forma de rosa tintada de vermell encès, tatuada sobre el seu pit dret.
Recordem-ho, era un pacte sense clausura de rescissió. I cal remarcar-lo; perquè, malgrat formar-n’hi part, un tatuatge resta condemnat a no poder acariciar la pell del cos a qui pertany... i a suportar les carícies d’altres dits aliens...
«...Si almenys pogués acariciar-la una única vegada... ».
Cal mesurar els nostres desigs. Aquella nit, en Nin, l’artista ho va fer. Va desitjar a cau d’orella que l’home tenebrós es transformés en la més meravellosa de les seves creacions.
–M’has fet estremir quan em tocaves... –va referir la jove, admirant la rosa encesa reflectida en un mirall, abans de clavar la seva mirada intensa en els ulls d’en Nin.
I en Nin, l’artista, va acariciar fugaçment la rosa de foc, provocant un nou calfred de passió en el cos del seu desig.
Il·lustració: "Tatuatge" (Toni Arencón i Arias)
Participació al Concurs ARC de Microrelats 2011 ARC A LA RÀDIO - Sentiments
Subtema: Desig
Comentaris
-
gràcies toni...[Ofensiu]joandemataro | 06-12-2011 | Valoració: 10
per la teva visita i el teu amable comentari, ja saps que el valoro molt !!
Celebro que t'agradi la foto del meu perfil, va ser una tarda entranyable
a veure si repetim...
abraçades per tu i la família
joan -
Bon relat, Toni![Ofensiu]F. Arnau | 05-12-2011
Ple de desig i de fantasia...
L'enhorabona!
FRANCESC
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

36 Relats
161 Comentaris
25895 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Toni Arencón i AriasNôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII
El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."
Col·laboro a:
Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura
On esteu convidats a participar-hi
De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".
Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu
LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS
Últims relats de l'autor
- Dodó (el pescador de somnis)
- És sempre la falta anterior a la culpa?
- Barrots sense metall
Preciós meu... - Excés d'ús
- L’essència de la por
- Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...
- Hòstia! Però si són...!
- Sofregit de desig en malva
- Un no viure...
- Pregària, al bell mig de la Plaça de la Vila...
- Primera impressió (Barcelona, 1816)
- Poema [esquinçat] al punt de mitjanit
- La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...
- La mort del Cèsar

