Si al reflex del mirall no li aguantes la mirada...

Un relat de: joandemataro

Cal força,
molta força,
sobretot... de voluntat
per trencar aquestes cadenes
que et fan viure turmentat...

Et toca fer una pensada...
si al reflexe del mirall
no li aguantes la mirada!!

Sigues valent, no esperis més...
i digues ben alt que estàs empipat,
que això no t'agrada.
Digues ben alt que vols ser feliç,
-això és el que vull!!

Salta les tanques,
obre barreres
i crida ben fort.
Deixa't portar per la llibertat.

Pots mirar-te tu al mirall
sense la vista apartar ?

Sigues valenta i no esperis més.
Digues ben alt allò que tu penses,
com ets d'especial.
Digues ben alt de què estàs mancada,
-mireu, sóc aquí!!

Dels altres...
no et cal pas l'aprovació.
Salta, riu
crida, balla
corre i viu !!
Pensa que mai serà tard
per poder-te alliberar .

Mira, com són els infants !
Són puresa, són tendresa,
emoció i sentiment,
són necessitat i desig,
són desordre, descobriment...
són caos, vitalitat..
són alegria i llibertat.

No esperis més ...sigues valent!!
Salta les tanques,
trenca barreres,
obre les ales
i vola...suament.

I en cercar-te al mirall...
per fi et veuràs reflexat!
I ben fort podràs cridar...
deixa't portar per la llibertat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer