Sí, això és un rellotge, marcarà el ritme de la teva vida

Un relat de: Osman

Es diu Joan, fa dos hores que ha nascut. És al bressol de l'hospital; ara mateix està dormint. No. Ja s'ha despertat. És tant petit..., el pots agafar amb una mà. Quatre cabells al cap i aquelles manetes gruixudetes el fan encara més maco.
En Joan, en dos segons, es queda embadalit davant un objecte rodó amb dos palets que giren constantment, sense parar, sense donar temps a respirar. Sí Joan, això és un rellotge, això és el que marcarà el ritme de la teva vida.

En Joan té cinc anys, quasi sis. Fa una hora que és davant la caixa tonta mirant el dibuixos. Per un moment aixeca el cap i mira el rellotge; son les set. No té res a fer. Segueix mirant la televisió.

Avui el nostre amic Joan ha fet dotze anys. Tot i ser el seu aniversari està estudiant; demà té exàmen de matemàtiques. Però no aconsegueix concentrar-se. Al cap, constantment és repeteix la veu de la primera noia que li ha robat el cor. Il.lús..., creu que això és amor. Mira el rellotge. Només porta deu minuts estudiant i se li ha fet etern. Continua estudiant; vol aprovar l'exàmen de demà.

Ja és adolescent! Li han sortit quatre pèls a la barba. Cada matí es posa gomina al cabell per anar més guapo al cole i intentar lligar amb la noia de la classe del costat. S'atura un moment, mentre es prepara per anar al col.legi, i mira el rellotge. Uff! És tardíssim, un altre cop farà tard a l'escola.

Encara continua a l'adolescència, però a escollit uns ideals a seguir per a la vida. Ja té disset anys i apunta cap als divuit. La seva vida a donat moltes voltes i ja compren les frases: "la vida és una roda" i la "vida és una caixa de sorpreses".
Ha arribat el moment. El moment d'escollir que vol fer la resta de la seva vida. A que és vol dedicar i el més important, com s'hi vol dedicar. Difícil elecció.
Ell voldria tronar als cinc anys, el rellotge que mira en Joan ara va molt més ràpid que la primera vegada que el va veure a l'hospital.
En Joan està confòs, no ho veu clar, te por a equivocar-se. Però una veu li diu: "escull el que vulguis, el que el cor et digui sense influenciar-te per ningú".

En Joan acaba d'escollir. Haurà triat el millor camí? Com serà la seva vida?...Ja s'ho trobarà.



Comentaris

  • Joan? Temps?[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 07-09-2005

    Vaig escriure, ja fa cert temps, un relat on el protagonista, en Joan, viu obsecionat pel control del temps...

    És prou diferent del teu, i de fet, excepte el nom del protagonista i la falera del control del temps, poca cosa hi ha de més en comú... però vaja! quina coincidència....

    Salut!

    Marc.

  • Benvingut[Ofensiu]
    fill de les ombres | 14-07-2005

    aixó és un comentari pero cap d'ells pot marcar el teu ritme en aquesta pagina, tria'l, com en Joan, cap on et dugui el cor, cap on mani l'esperit, gaudint de cada instant que el rellotge comptará sense esperar ningú.

    m'ha agradat el teu relat per sentir-m'hi identificat, miro massa el rellotge desitjant que comenci a moure's per comptar els instants de la meva felicitat.

    passats els 18, ... i a tocar dels 23, cada dia plantejo el teu darrer paragraf... ara que ja sóc en el camí de la meva ítaca,... qui sap si será la correcta?

    benvingut osman!