sherezad, princesa dels atles

Ella provenia d'arrels africanes,d'una tribu salvatge anomenada "Atles",en la qual s'entenia amb aquesta paraula que la gent havia d'ajudar-se mutuament amb valentia i companyerisme davant bones i males situacions. Vivien en un lloc inhòspit de Kènia,la Capital africana per excel.lència en la època en que encara no existia la paraula guerra,en la que només pau i amor regnava la tribu. Tot el seu poblat tenien una sola divinitat,la gran vall que tenien enfront el seu campament,la vall Kauil,a la qual li retien culte desde que es llevaven fins que anaven a dormir,eren gent molt religiosa en aquest sentit.
Els homes i dones d'aquesta tribu eren menuts de constitució,de manera que no feien més d'un metre quaranta centímetres,però això sí,no era per menjar poc,sino per la manera en que havien de dormir per questions religioses,com si fossin un cargol i amb els peus envenats perquè no els creixéssin. Els homes des dels 16 anys ja eren caçadors,i fins aleshores ajudaven a fer armes per caçar als animals de la manera més fàcil possible,caçaven mamuts,algun cangur i porc senglar.
Sherezad va néixer en un moment no massa bò per la tribu,en el qual el "govern de les tribus",que és així com anomenaven als amos de la tribu,van acusar a la seva mare d'infringir les lleis i d'haver tingut un fill amb un company seu que no era el seu marit,i això es castigava amb una humillació que el poble decidia en un ple al centre del poble,mentrestant la Sherezad anava creixent a casa una altra familia perquè a les dones que enganyaven no se'ls permetia tenir fills,ni cuidar-los je que es considerava molt perillós pel nadó.
L a família on era constava de quatre membres,un homes de 35 anys,que ja es considerava un home gran donat que l'esperança de vida era de 40 anys;una dona de 25 anys que no la deixava sola excepte quan sortia a rentar les robes que duien a una bassa en la qual es reunien i feien xerinola totes les dones mentre rentaven la roba, i un noi de la seva mateixa edat que des que tenien cinc anys jugaven a tot plegats.
Van passar els anys,i Sherezad era ja una noia ben maca a la qual tots els nois de la tribu adulaven,amb els seus cabells llargs i negres,els ulls marrons,i la seva estatura prima però que deixava veure les curves pròpies d'una noia adolescent. En Shazid,el noi que vivia amb ella,ja era també un elegant noi que en la tribu ja batejaven com el príncep dels Atles ,i de fet ja ho era,però calia una princesa,i com podeu imaginar,va ser Sherezad.
A la seva curta edat viven en una casa pròpiament dita perquè es consideraven com a reis,després dels amos de les tribus,és clar,però per al poble eren més propers. Van fer construir la casa i en uns misor (és així com deien als mesos) ja la van tenir llesta.
Tenia no més que 50 metres quadrats,però tota mena de luxes per la època, cuina,aigua potable,llit de palla,i una mena de sofà construït amb troncs.
Com a prínceps van haver de visitar la resta de tribus que els rodejaven,així doncs,amb el carro de mules anaven cada dia unes milles més enllà per cumplir amb el càrrec i intentar solucionar els problemes que les tribus tinguéssin a curt o llarg plaç.
Amb tots els viatges el seu amor creixia,i passaven les nits l'un amb l'altre,fins que va passar un fet que tothom esperava,però que no els faria cap bé,ella va quedar embaraçada. En la seva tribu quedar embaraçada en un altra tribu es considerava poca fidelitat al déu,i per tant era castigat amb l'excomunicació de la dona en sí,què faria ara?
Va dir-li al seu home,i es quedà bocabadat,sorprès i content alhora,però sabia el que significava per ella,però què podia fer ell per ajudar-la,benbé res,perquè no tenien medis per amagar-ho ni podien matar-lo.
En tornar a la tribu,va intentar dissimular la panxa dient que havia menjat molt,que estava molt grassa,i així la gent va passar durant els nou mesos d'embaraç,fins que per fi va néixer,i la parella va decidir afrontar-se a la reacció de la gent i del govern de tribus,passés el que passés lluitarien.
Finalment no es va poder evitar el que ja sabien,la sacrificació de la princesa per haver infringit la norma,així doncs els dies eren comptats per ella.
Un dia abans de marxar,en Shazid,tot afligit,li digué que passés el que passés sempre seria allà,fos on fos,i que per ell mai moriria el seu record, amb aquestes paraules ella li va regalar el collaret que duia des del seu naixement com a record perquè se'l quedés i li ensenyés a en Shazad,el seu fill;i va arribar el moment,havia de marxar cap al govern de les tribus per cumplir la seva pena.Amb gran pena es va separar del seu estimat Shazid,que no va poder aixecar mai més el seu ànim,només una cosa el feia somriure,en Shazad.
I aquí s'acabà la vida d'una princesa,que tot i castigada,tingué la mort més dolça que ningú es pogués imaginar,amb el record del seu príncep i d'en Shazad;i l'honor d'acabar la seva vida mortal i reunir-se amb la seva mare altre vegada al cel.