Sheer Jade, l'olor del pa calent sortit del forn 36-50

Un relat de: T. Cargol

36.- Què podia haver-li passat pel cap a en Genís?, fins a quin punt hi havia odi per part seva i d'en Genís més enllà d'una aferrissada rivalitat? Eren preguntes que potser algun dia es podrien conèixer de manera objectiva malgrat ara ho descartéssim com impossible i la sola idea fos causa de sorpresa. Intentava respondre a aquests reptes i les preguntes com aquesta l'estimulaven.
37.- La Sheer se'n va cuidar de l‘encàrrec i li va dur al laboratori del departament les mostres desitjades i unes altres que no les havia demanades però existien, les de la seva núvia, la Roser, les quals també havien estat guardades pel metòdicament ordenat Fortuño, forense que no deixava res a la improvisació.
38.- Els envasos al buit eren com qualsevol producte de la compra preparat per anar al congelador però era evident el fort component emocional que comportaven. La presència de la mort real, no com objecte d'estudi o com fenomen que afecta a altres era al seu davant. El cervell d'en Jeroni va acusar el fet i va començar tot d'una, en sec!, a generar-li, - segregar-li fins i tot es podria dir -, sensacions estranyes que no podia dominar, de por, de terror incontrolable. Era conscient que res no podia emanar d'aquelles restes mínimes però el sentiment que sorgia d'ell mateix el dominava i li projectava vívides imatges especialment de la núvia i del Genís que tot i saber racionalment que eren producte seu, el trasbalsaven, el transportaven a una realitat virtual que l'impactava. "Descobreix" li deien els espectres als quals ell mateix donava vida presa del seu terror. Les cares dels dos morts es projectaven a les parets blanques del despatx sense deixar-lo refer-se. Sens dubte havia treballat massa aquells dies i havien passat moltes coses en els darrers mesos, és va dir. "Tot això passarà, he d'esperar un parell de minuts per a que el meu cos es recuperi de l'espant." Es va dirigir a la taula on havia deixat les restes tremolant i les va dur entre suors fredes cap a nevera: els seus sentits avivats, processaven sense parar tots els estímuls i contribuïen a espantar-lo més. De cop i volta va tenir una necessitat imperiosa, s'estava gairebé pixant. Les al·lucinacions - més propis d'un opiòman - , efectivament, van anar cessant i desapareixent fins al punt que li va semblar que era impossible que hagués estat posseït per elles. El seu cap de científic s'imposava ara, mentre anava repetint sense adonar-se les paraules "descobreix, descobreix" i la frase: "Perquè bordava sempre el pequinès?" Se'n va recordar de sobte: aquell gos del seu poble que tot pujant cap al cap de vila es posava invariablement sobre la barana baixa que envoltava l'entrada de casa de seva, feta de pedra ampla i baixa i des d'allà de manera regular bordava a qui pugés, sense deixar-ho de fer ni una vegada: sense pausa però igualment sense sortir-se mai del seu tros.
39.- "Vull tota la informació que donin aquestes mostres, són especials", li va dir a la Sheer dies desprès quan ja havia començat el pla de treball amb la selecció de voluntaris de l'experiment.
40.- En l'experiment hi jugaven un paper els voluntaris conill d'índies, de totes les edats, n'hi havia de joves, de madurs i de vells, homes i dones i el Mel·lo, hàbil identificador dels milions de substàncies que emanen del nostre cos. La feina dels voluntaris era realment senzilla: deixar les mostres de fluids a estudiar mentre veien imatges pre-seleccionades per dispositius audiovisuals, que els voluntaris expressaven verbalment, i es controlava simultàniament la seva activitat elèctrica cerebral derivada. Els efluvis emanats per la pell eren considerats molt importants. A canvi, el voluntaris, rebien una quantitat de diners acceptable atès el nul esforç a que se sotmetien, tot i que sobre el paper les exigències podien resultar més grans.
41.- Especialment destorbador era el lliurament del semen que feia enrojolir tant a l'ajudanta com a algun conill d'índies jove: "a veure si podem fer intercanvi" li deia sorneguer l'estudiant de matemàtiques, en Josep, que per guanyar-se uns calerons s'hi havia apuntat. "Com a mínim ens en podem anar a fer un cafè sol" li proposava.
42.- Desprès d'això hi havia un seguit de proves de laboratori per singularitzar tots els compostos independents possibles, arxivar-los juntament amb el temps i la seqüència d'imatges amb que es relacionaven - amb els retards calculats entre imatge i possible resposta en forma d'humors i reaccions elèctriques cerebrals associades -.
43.- Totes aquestes informacions estaven a l'ordinador portàtil de la Sheer i es transferien setmanalment al servidor del departament. Les mostres es guardaven als magatzems del propi laboratori. Les olors les ensumava el ca i les podia detectar de forma individual en les persones.
44.- De manera innegable el matemàtic aprenent, en Josep, sense cap raó especial, la portava a un estat nerviós en que se sentia feble i manipulable. En realitat el seu cos exsudava, desprenia vapor a fons, de forma accelerada, si bé per altra banda, descompensava el seu equilibri fent-la agosarada i capaç de qualsevol cosa, alhora.
45.- El noi la posava decididament en situació, en un estat febril i neguitós; el seu cos parlava tot sol. En aquest estat de neguit sensual la Sheer es va oblidar l'ordinador portàtil que, per si de cas, no havia volgut deixar guardat al laboratori, a la taula de la cafeteria.
46.- Poc temps va tardar la màquina a arribar a les mans d'en Jeroni - l'equip tenia endemés, per seguretat una identificació departamental -. Les galtes vermelles de la noia indicaven al Jeroni que havia, ni que fos momentàniament, perdut els estreps; tot plegat molt humà. El noi no estava pas gaire millor i allà al laboratori hagués pogut passar qualsevol cosa de les habituals si no hagués irromput ordinador en ma, el cap, en Jeroni.
47.- No va fer fora el conill d'índies per no espatllar la recollida de dades i malmetre les sèries estadístiques; la Sheer es volia fondre per aquella patinada i s'ensumava un atac de gelosia per part del cap, el qual mantenia en els seus 30s un aspecte excel·lent. "I vull resultats ben aviat"; es referia a les primeres anàlisi i interpretacions de les mostres especials.
48.- En Josep, un cop en Jeroni se'n va haver anat, va aprofitar per disculpar-se amb la Sheer si li havia causat algun inconvenient - com per altra banda era evident - de forma involuntària - també una evidència -. La Sheer encara no s'havia recuperat de l'ensurt i de l'esbronc del cap, a les quals en el fons, però, era immune, és a dir, prou forta per superar-les i oblidar-les ràpidament, cosa que constituïa una virtut d'agrair. No cal dir que pensava que en Josep no en tenia cap culpa en tot allò. "Bé, el proper dijous per la tarda no hi serà el cap, si em vols ajudar a començar a analitzar les pautes de les dades de substàncies, m'anirà molt bé. Tindré no només el que vas declarar en aquell moment sinó els matisos que vulguis afegir-hi". Això que podia ser una bona idea anava contra els protocol que havien establert, atès que podia esbiaixar els resultats. "Ja ho saps que hem quedat amb el cap que busqui pautes que relacionin les substàncies individuals trobades amb les idees recordades per l'individu sota la indicació de l'àrea del cervell que mostri activitat elèctrica". " És com resoldre les seqüències dels tests d'intel·ligència, pot ser divertit!" Tot podia ser divertit a la vora d'aquella noia, potent, de malucs quilomètrics. "Avui he llegit al diari quelcom sobre un ratolí que ensuma al gat però no li té por perquè li han afectat les neurones interpretadores." "I que els gossos poden ensumar els càncers!" Va afegir ell.
49.- "Creus que aconseguirem, bé, que aconseguireu, algun resultat?" va dir, ara de debò, en Josep quan s'hi van haver posat la tarda del dijous. "Cal persistir!" Va respondre la Sheer. "Si hi falten substàncies les hi podem afegir ara mateix!" Home, doncs, deixa'm pensar, si que podria anar bé" li va respondre ella. "Bé perdona però em refereixo - va matisar adonant-se'n de cop i volta d'allò que havia implicat -, em refereixo que, per simplificar, et poso en marxa el receptor d'efluvis de la pell - gairebé tan fi com el nas d'un gos!-, i ens mirem els resultats - incloent-hi les senyals cerebrals - d'ara mateix en directe i veiem les pautes que s'originin per la pantalla del portàtil."
50.- Al cap d'una estona d'exploració d'en Josep van poder identificar visualment i aïllar en la pantalla del portàtil algunes d'aquelles substàncies: les que es relacionaven amb "l'altre" i n'hi havia unes, endemés, que feien referència a benestar i que se situaven en l'àrea social i en l'àrea libidinosa del cervell. "Això funcionaria molt be a Internet en aquelles web per trobar parella: enviï'ns una camisa suada i li retornarem la seva mitja taronja", va dir, en Josep, fent un acudit. El cert era que per ser la primera exploració intensiva dels efluvis corporals semblava que efectivament es veia la capacitat de detectar interacció amb altres persones que es diferenciaven, per cert, de les de l'animal; el gos havia entrat algunes vegades a saludar-los i a ensumar-los a tots dos movent la cua i ho havien pogut notar. No ho havien confessat però l'àrea de relació amorosa-libidinosa tenia uns nivells que es destacaven, cosa que no va passar desapercebuda per cap dels dos; tot els conduïa cap a una relació més íntima però ella no tenia tanta pressa, volia també complir amb les seves obligacions i posposava - a contra cor - un munt de coses a dir i manifestar. Tampoc volia que massa emocions poguessin afectar al que estaven començant a descobrir. "Digue'm, Josep, que pensaves tan repetidament i què pot significar aquesta aureola tan marcada que té aquesta substància?". "Jo crec que això es refereix a la mateixa idea sensual repetida d'abans, però orientada cap al futur", va enrojolir súbitament en Josep.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer