Sheer Jade, l'olor del pa calent sortit del forn 16-35

Un relat de: T. Cargol

16.- Per altra banda, s'ensumava que li pretenia treure l'ajudanta que, li funcionava, al seu exigent parer, raonablement bé - "només això, raonablement bé" -, es deia. No li passava pel cap que el seu temor pogués ser en bona part producte de la seva imaginació. "Deixa a la Sheer, tranquil·la o te'n penediràs", s'enfurismava tot sol.
17.- No era inversemblant que la busqués, però, un home també atractiu com en Genís: aquella olor de pa sortit del forn que acompanyava la Sheer, aquella escalfor natural del seu cos molsut i elàstic, sí, però tot plegat sense exageracions! De vegades el propi Jeroni s'havia preguntat pel significat d'allò que tan generosament el seu cos publicava, tot aplicant al fet, el postulat de la seva recerca. Quin missatge, quins records s'ocultaven sota aquells efluvis?
18.- Hi havia, doncs, confrontació acadèmica i personal; si en Genís intentava quelcom a la presentació l'aixafaria traient-li allò de les dades falsificades, es va dir en Jeroni. El Cap del departament, l'eminent doctor Zapater, va obrir la sessió donant-li la paraula. Hi havia un silenci morbós, de "saloon" abans de la baralla, a l'ambient. La Sheer, s'esforçava a sembrar somriures tement el que sabia que vindria.
19.- No ben bé en Jeroni havia començat la seva exposició, en Genís ja es removia neguitós a la cadira amb un cert alè de "carajillo" i xerrava amb malícia amb els seus col·legues; va demanar la paraula en una pausa: "quina influència podien tenir la poesia i la filosofia en un projecte sobre la memòria i el pensament", li va etzibar sorneguer.
20.- "Jo no m'he referit al pensament ni a les idees, he dit que certes pautes dels humors corporals, poden guardar informació que per una banda ens indiquen l'estat emocional respecte a fets i persones i per altra banda van acompanyades de l'estimulació de zones del còrtex que s'han activat en el procés, simultàniament. Si treballem recollint dades en aquesta doble direcció tenim part del jeroglífic resolt. Sabrem quin mapa de bits manifesta el cos i amb quines zones del cervell combina. Podríem tenir una seqüència de memòria, però no d'idees, ni d'idees dinàmiques, en acció."
21.- "Però el nostre col·lega Genís - va continuar - potser no entén de recollida de dades, quan la realitat no s'ajusta al model, canvia la realitat". "No es així com li han enfonsat el projecte?".
22.- El doctor Zapater, seriós, va demanar calma dins del aldarull i ajustar-se al tema de l'agenda de treball, però el cop ja estava fet.
23.- A les vacances en Genís va anar a l'Àfrica subsharariana i de tornada va emmalaltir; el seu humor no era molt bo.
24.- La Sheer ja havia intentat suavitzar el dur enfrontament de la presentació els dies posteriors. El d'aquell dia era un matí de tardor assolellat; havia aprofitat per treure a passejar al Mel·lo, el gos dels bombers i del qual havia passat a cuidar-se'n personalment. Era un animal alegre i juganer.
25.- En els jardins el gos es va acostar al Genís que estava assegut a un banc prenent el sol i llegint el diari, tot movent la cua i ensumant-lo, ocasió que van aprofitar tant ell com la Sheer per enraonar.
26.- El seu cos desprenia també aquell dia una olor de pa calent acabat del sortir del forn. L'escalfor li emanava de la seva potent pitrera, l'inici de la qual s'endevinava pel coll de pic del suèter arrapat. La bata de laboratori la duia oberta i a sota destacava el redó moviment dels texans: estava esplèndida aquell matí va pensar en Genís tot i el seu ensopiment, que arrossegava des de la sessió clínica. No és que fos una guapa de pel·lícula però tenia un aire sa i intel·ligent.
27.- La seva ma va prémer per un moment la carn elàstica i molsuda del seu braç en saludar-la. Ella, però, no se sentia atreta pel Genís, no era un home del seu tipus; això si, li mostrava, simpatia, el trobava noble i en general benintencionat.
28.- També en Jeroni li trobava. Per això li va saber greu conèixer que l'havien hagut d'ingressar d'urgència. El va voler anar a veure a la planta de l'hospital quan ja tot havia passat sense remei. Si bé la malaltia africana que s'havia emportat de les terres subsaharianes no era mortal, se sabia que en determinades persones propenses, podia tenir lloc un efecte d'agreujament sobtat si hi havia algun problema hepàtic, encara que fos lleu.
29.- La seva desaparició va resultar realment dolorosa per la Sheer; hagués volgut poder fer més; quelcom, haver dit quelcom que aclarís la disputa en la qual ella, s'ensumava que podia haver-hi tingut alguna relació involuntària. Explicar-li que ja s'havia compromès amb en Jeroni i que el tema de recerca li semblava excepcionalment interessant.
30.- Mentre acaronava el cap del Mel·lo se'n recordava com se li havia apropat al parc, amb la seva naturalitat canina: li havia pujat amb les potes a la falda i l'havia ensumat com qui troba un tresor fins al punt que la Sheer li havia donat i tot la seva recompensa. A falta de família a prop havia de reconèixer que l'animal li donava un afecte notable.
31.- El dia de l'enterrament en Jeroni havia descartat finalment de presentar-s'hi. Hagués estat contradictori, si bé, malgrat tot, no guardava cap rancúnia cap al Genís a qui, això si, en el frec a frec professional hauria desmuntat sense contemplacions. Tampoc se sentia afectat per la pèrdua, el seu pensament respecte de la desaparició física, incloent la pròpia, li semblava tenir-lo ben assumit.
32.- Guardava però un altre motiu per no ser-hi: el fet de creure, d'una manera tal vegada inconscient que podia guardar alguna relació amb el seu sobtat desenllaç.
33.- Es va presentar abans de la cerimònia no religiosa al tanatori i va deixar una nota escrita al llibre de condols referint-se a ell com un rival lleial amb el qual havia disputat però a qui no pretenia ferir en el terreny personal: tot plegat confús però fidel a la complexa personalitat del Jeroni.
34.- El seu sentiment era, doncs, de culpabilitat. Es responsabilitzava en part de la mort d'en Genís encara que sabia que moltes vegades aquest sentiment no és exacte: un no ha tingut res a veure o no ha estat la causa del desenllaç tràgic que presencia, malgrat que se'n culpi.
35.- Sense saber molt bé perquè, li va dir a la seva ajudanta, la Sheer, que parles amb el forense i que es guardés restes de fluids corporals de les anàlisi d'en Genís. No tenia encara molt avançat el pla de treball però podien servir: era evident que buscarien en els milions de compostos i elements que formen els fluids i emanacions en les seves combinacions bàsiques; una persona coneguda podia ser útil. Serien informacions totes elles que no es podrien aconseguir, per motius obvis, dels voluntaris del treball de camp previst.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer