Shangri-La

Un relat de: Yanira
Lliure de tota esperança, m’encamino cap al que serà el que alguns en diuen “una nova vida”. Una vida que avança buida en la seva totalitat, caminant al meu cantó com un fantasma que subtilment pregona la mort. Hi ha qui diu que la fi de tota existència és la raó en sí de la mateixa existència. Que la mort dota la vida de sentit. Irònic – penso per a mi.
Poso un peu sobre el primer esglaó, sense massa esma, ensordida entre les profunditats. A punt per endinsar-me en un vagó fosc, replet de més fantasmes, que, com el meu jo passat, es deixaran carrossar cap a la visió d’un futur més pròxim però irreal. Carregat de fantasies, expectatives i pors. I jo ni tan sols els miraré per advertir-los de la mort de la seva ànima. Doncs ara ja, només és una qüestió de quilòmetres...
Un xiulet de fons em recorda que és moment de fer una última passa, la darrera oportunitat per mirar la realitat de cares, i mai més tenir pors.
Serà fàcil...


Sento el bategar del meu cor, frenètic, absorbit per l’adrenalina involuntàriament alliberada pel meu cos.
Pròxima parada, la mort.
Baixo del tren, i essent tan inexistent la meva presencia, ningú m’atura, ningú em deté. M’escolo sota un dels vagons, i estiro el meu cos en perpendicular. En un rail els peus, a l’altre, el cap.

Ara només és qüestió d’esperar.

Comentaris

  • Vicent Terol | 21-12-2016 | Valoració: 10

    En un primer moment, he pensat que el propi tren conduïa -metafòricament o no- al més enllà. Veig que el final és més cru, tot i que la presència del tren atorga -al meu parer- una visió del viatge de la vida.

    Ben escrit, amb dosis de dramatisme i efectivitat narrativa.

  • Una bona reflexió sobre la mort, el més enllà i el paradís promès.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-12-2016 | Valoració: 9

    M'agrada molt el teu poema, en que un home que ja ha perdut la vida però no l'esperit puja en un tren on hi ha altres esperits i es disposa a arribar a Shangri-la, la seva ciutat perduda, el seu somni fugaç.

    El viatge passa amb tristesa...

    Finalment, quan arriba no sap encara si el que li espera és bo. Treu el cos poc a poc, i el que li passa és que... potser ho explicaràs en un altre relat...

    Un dramatisme ben aconseguit.

    Ens veiem, Yanira.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-12-2016 | Valoració: 10

    M´ha agradat el teu relat malgrat la cruesa del mateix. Ens llegim. M´agrada com escrius.
    Montse

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Yanira

Yanira

10 Relats

13 Comentaris

2288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Aprofito aquest espai per agrair a tots els lectors i relataires els vostres comentaris sobre els meus relats. Sobretot quan es necessita una empenta per creure en un mateix. No obstant, i si us ve de gust, us animo també a criticar-los, sense que us pugui saber greu res en absolut. És impossible escriure a gust de tothom, però com a la majoria de nosaltres aspiro a la millor versió de mi mateixa, i agraeixo enormement el temps que dediqueu en la vostre lectura o en escriure'm unes paraules.
Així que, de tot cor, moltíssimes gràcies. I espero, si més no, saber fer-vos disfrutar.