S'ha petrificat la sang a les venes.

S'ha petrificat la sang a les venes.


S'ha petrificat la sang a les venes.
Els llavis s'han fet un riu sense pluja.
El poema és com una barca sense timó.
A la sorra ja no hi ha petxines
ni obertes ni tancades,
només la sorra deserta de tot.
El mar bressol d'onatge, sal de llavis humits...
I el far que talla el cel sense nord.
El neguit corcat d'estar sense tu.
El fred de la soledat, només un alè de solitud.
Sol sense la cançó mainadera del teu pit.
Les il·lusions fràgils i sense dida.
Els dies no estan al calendari,
cada dia viu o mor dins de nosaltres.
Danso i ballo amb música de paraules
però amb mala cal·ligrafia i sense accent.
Tinc la paternitat del propi desert interior.
Ara plou i atanso la mà per trobar les gotes de pluja...

onatge