S'ha fos la boira.

Punxes que xiuxiuejaven
la punyent fiblada
de la realitat.
I en el xoc de la veracitat,
vaig caure.

Els dies feien jaurem,
o estar-me al terra.
I tu sempre d'en peu.

En la nit erem iguals.

A la llarga dels dies,
vaig elevar-me.
Fins quedar-me alta.

Alta com tu.
et miro. Ara;
el meu igual.
S'ha fos la boira.