Sexe, somnis i pel·lícules digitals

Un relat de: Jam Malson

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Tapada d'un extrem a l'altra per una massa espessa de núvols foscos la ciutat va despertant-se lentament. Les vies principals d'entrada bullen amb la normalitat d'un dia laborable. En fila índia els cotxes es mouen lents, allargant-se i aturant-se, igualant el moviment d'una llarga i pesada eruga. El vent bufa a ratxes fortes. Entre ventada i ventada, intenses bafarades de benzina i oli de motor omplen l'espai. Les veus sorolloses dels clàxons, amb tonalitats diverses d'aguts i greus, prenen protagonisme sobre l'asfalt. La paciència torna, un dia més, a posar-se a prova.
Lluny del metàl·lic moviment, el carrer del Sol es desperta rondinejant. Les teulades i els terrats esperen la pluja amb deler i n'ofereixen la cara més amable. La claror somorta del matí impedeix que l'enllumenat públic deixi d'il·luminar les voreres cada vegada més transitades. Els comerciants obren les portes de les botigues i amables donen el Bon dia als consumidors més matiners. L'aroma dels cafès i de les fleques flota per l'espai.
Despullats sobre el llit jeuen en cullera. Ella, li aferra el pit amb la mà des de darrera i refregant-li suaument les sines contra l'esquena el petoneja dolçament i repetidament a l'espatlla. Ell, fent-se l'endormiscat, no respon al joc. Buscant una resposta més ràpida i contundent, ella, fa lliscar delicadament la mà cap al flàccid i calent membre del seu amant i li acaricia amorosament. La reacció esperada és immediata, abans que ell torni aparentment del món de l'inconscient, la cuca fera ja és desperta.
-Marc, m'estimes? -Pregunta amb veu melosa.
-Eh? -Respon ell, amb veu ronca i ben empalmat.
-Que si em desitges com la primera vegada? -Continua en to melós.
-Dona! jo diria que del que tens a la mà se'n podria dir desig.
-No vull dir això! Fer-te trempar ho pot fer qualsevol bandarra. -El to és lleugerament més alt. - Ja saps què vull dir. -Torna a ser melosa.
-Paula, ja saps que sí. -La veu ha perdut la ronquera.
-Podries posar-hi una mica més de passió, no?
-Per què? Jo sóc així. -Diu tot sec.
Ell s'aixeca del llit fent el paper d'enutjat. Apuja la persiana de la finestra i descorre les cortines. Dret darrere els vidres, contempla els núvols que enfosqueixen el cel. La mirada li queda fixada en un punt i la realitat es desdibuixa, i comença a recordar el dia que va conèixer la Paula.
Aquell matí de primavera també era plujós. Va entrar en aquell petit cafè per casualitat, per arrecerar-se de la pluja que queia a bots i barrals en aquell moment. La va veure només entrar, asseguda d'esquena a la porta. Els llargs cabells rossos li arribaven gairebé al cul. No havia vist mai, fins aquell dia, una cabellera rossa tan llarga. Va acostar-se a la barra i, fregant-se les gotes de pluja de la jaqueta, es va posar al seu costat i va mirar-la de passada, dissimuladament, com si busqués el cambrer. La preciosa i innocent cara d'adolescent d'aquella noia el va deixar embadalit durant uns segons. El primer pensament que va passar-li pel cap, després de tornar en si, va ser que potser era una universitària que estava esperant algú. Ella, el va mirar i va somriure just abans d'acostar-se la tassa de cafè als llavis. Va donar-hi un petit glop sense deixar de mirar-lo i els seus ulls blaus el van continuar somrient. En aquell precís instant, seduït per aquella descarada però amigable mirada i amb el cor bategant-li amb força, va tenir la certesa que entre aquella desconeguda i ell hi hauria una història per escriure. I així va ser. A partir d'aquell matí es van veure tot sovint.
Els braços calents de la Paula el rodegen per la cintura. Torna del petit viatge al passat i es retroba amb el cel ennuvolat, i respira profundament. Mig any després d'aquella primera trobada, un cop de sort pensava aleshores, es veu interpretant un paper que no hagués imaginat mai que fos capaç de fer. I ni tan sols sap si realment vol continuar amb aquest joc. Està confós. Tot plegat ha anat massa de pressa. Avui, la Paula, ocupa tant d'espai a la seva vida que se sent atrapat en els somnis d'ella. No havia d'haver acceptat mai la seva proposta.
Per un instant, està a punt de deixar-ho córrer tot. Però continua.
-Què hi fas aquí? -pregunta ella, sobreactuant.
-No res! Mirant els núvols.
-Tanta estona? Doncs més que mirar-los sembla que els estiguis estudiant.
Acabada la frase li agafa l'esponjosa cigala igual que si agafés un objecte antiestrès. El temps de manipulació per fer-la endurir és breu. Hi té tanta traça que a mesura que nota com les venes n'engrandeixen les parets i es posa ràpidament en vertical, el seu ego també creix. Ell es gira i es morregen apassionadament sense que ella deixi ni un moment de sacsejar-li suaument la cigala. Fent lliscar la pell fina i tibant d'aquella joguina se sent dominadora de la situació.
- Vine i deixa estar els núvols. -Li diu, emportant-se'l agafat pel ninot.
El fa estirar sobre el llit i es posa al seu costat. Li acaricia el cos amb els capcirons dels dits mentre el llepa lentament des del pit fins a la considerable totxa inflada pel desig. Just en aquest punt, amb golafreria, s'omple la boca amb tot el tros de carn. El xucla una vegada i una altra, a ritme lent, amb destresa, segura d'ella mateixa. Quan nota que la duresa és del tot consistent, es posa sobre d'ell amb les cames ben obertes i se l'acosta a la sucosa figa. Els tendres llavis s'obren dòcils quan s'ajup sobre l'estaca introduint-se-la només de la punta. Llavors, amb les parets ben lubricades i d'un sol moviment, n'engoleix tota l'allargada.
-Ah!... Déu meu, quin gust! -Exclama, sentint-se plena de debò.
Primerament, el ritme que imprimeix a la cavalcada és pausat. Es concentra intensament en fantasiejar que és en un gran plató. Sent l'escalfor dels focus il·luminant el centre del llit. Sent la veu del director com li diu que és el moment més important de la pel·lícula. És l'escena on ha de demostrar que ella és foc i passió. Ha de fer embogir el seu amant amb el moviment dels seus malucs.
-T'agrada sentir-me molla, eh? -Pregunta sensualment, ja en trànsit, mentre remena el cul.
-Sí... sí que m'agrada. -Respon ell, concentrant-se perquè la trempera no afluixi.
-T'agrada cardar-me, eh? T'agrada sentir la meva figa calenta i xopa bellugar-se amunt i avall, eh? -va dient, augmentant i disminuint el moviment ascendent i descendent del cul.
-Perfecte! Segueix així, que ho fas molt bé. -Sent com li diu amb entusiasme el director.
-Ah!... Tinc la figa més calenta i xopa que mai. -Es mou cadenciosament, amb força però alhora delicada. Es prem els pits apassionadament i fa petits gemecs.
Ell ha de fer alguna cosa urgentment sinó la trempera se n'anirà a la merda. La sensació de ser observat no el deixa cardar amb tranquil·litat. I treu el recurs del record de les primeres cardades, quan el contacte dels cossos era un desig continu per a ell.
Una tarda, potser era la tercera o quarta vegada que sortia amb la Paula, van anar a comprar a unes galeries comercials; a passar la tarda de dissabte. Quan passejaven per un dels llargs passadissos ple de botigues, ella va aturar-se davant de l'aparador d'una botiga de roba interior femenina i va tenir el desig de provar-se un conjunt del que només veure'l va quedar-ne enamorada. Era un conjunt de calceta i minúscula camisola cenyida sota el pit i de suau caient fins el melic, de tela transparent i de tonalitat lila amb les vores de color negra. Moments després, ell, esperava pacient fora del provador fent-se el desinteressat; però ella, tota descarada, va fer-lo entrar. Els pèls, i alguna cosa més, se li van posar de punta quan des de la cortina la va veure vestida amb la vaporosa camisola transparent i la xona a l'aire, en actitud provocadora. Quan va entrar, ella, se li va llençar als braços d'un vot fent una gran riallada. Drets allà dins, en un metre quadrat, ella amb una cama alçada i amb l'esquena contra una de les fràgils parets del provador, morrejant-se apassionadament i mirant-se de tant en tant al mirall, van fotre un clau que hi van cantar els àngels. Deu minuts més tard, encara envermellits per la recent activitat sexual, van sortir del provador i es van trobar les cares escandalitzades de la dependenta i un parell de clientes.
-Carda'm!... Més fort! Més fort! -Accelera el moviment del cul. - Quin gust! Ah!... Sents la meva figa com et desitja? -Li estreny la cigala amb els músculs de la vagina.
Ara sí! La punyetera el coneix prou bé per saber que aquest massatge el deixa fora de combat.
-Que em ve!... Oh!... Que em ve! -La respiració d'ell és ràpida, prou accelerada perquè l'esclafit sigui immediat.
-Sí!... Escorre't! Va... Sí! -Sospira i gemega, concentrada en el moviment de la turgent cigala bellugant-se per dins del seu cos.
-AH!... AH! -Els gemecs d'intents plaer augmenten de to i de freqüència.
-AH!... AH! -Els últims gemecs es fonen en un de sol.
Alleugerida (ella sempre ha reconegut que quan es concentra és d'orgasme fàcil) es deixa caure sobre d'ell i es fan una forta i amorosa abraçada.
-Talleu! Una escena perfecte! Paula, ets la millor! -La veu del director sona amb autoritat en el plató virtual que ella ha creat.
Uns segons després, la Paula prem el botó del dispositiu amagat sota el coixí i para les dues petites càmeres digitals col·locades de forma estratègica per ella mateixa; una enfocant la finestra i l'altra el llit, de manera que captin les dues escenes que tenia pensades per aquella seqüència de la pel·lícula. La pel·lícula que farà realitat el seu gran somni. Fa temps que hi somia. Fa anys que desitja intensament ser una Porno Star. Dormida o desperta, somia que un important personatge del món de la pornografia la descobreix i li dóna l'oportunitat tan desitjada de saltar al gran plató i després a la fama.
-Ja veuràs com els agradarà -diu ella, tota il·lusionada.
Les pesades gotes de pluja piquen violentament contra els vidres de la finestra. E
ls llums del carrer han deixat d'il·luminar les voreres on els paraigües es mouen ràpids fent-se nosa els uns als altres. Les teulades i els terrats llueixen exultants la cara neta. El cel fosc tapa la ciutat d'un extrem a l'altre i no sembla que hagi de canviar...

Comentaris

  • Qui ho volia?...[Ofensiu]
    RATUIX | 31-05-2007 | Valoració: 9

    Autènticament fantasiós. Fantasticament autèntic. Tots ens perdem en punts semblants. Coses quotidianes i meravelloses i somnis que poden embrutar-nos i embrutir-nos si es fan realitat.
    Però sempre és bó forçar una mica el límit.
    M'agrada...

  • escrius molt bé[Ofensiu]
    gypsy | 31-05-2007 | Valoració: 10

    suposo que no tens massa comentaris perquè la gent no t'ha descobert.
    El tema té el seu què. Déu n'hi do, la noia amb aquest esperit exhibicionista, quin horror, només de pensar-ho.
    El que et deia, a mi m'ha semblat ben construït i ben resolt.

    gypsy

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

191 Relats

163 Comentaris

98971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim de Jam Malson.

FORÇA I ENDAVANT!