Sexe, somnis i pel·lícules digitals

Un relat de: Jam Malson
Tapada d'un extrem a l'altre per una espessa massa de núvols foscos, la ciutat va despertant-se de manera lenta mentre les principals vies d'entrada bullen amb la normalitat d'un dia laborable. En fila índia, els cotxes es belluguen igualant el pas d'una llarga i pesada eruga, movent-se i aturant-se. El vent bufa a ratxes fortes. Un dia més, les veus sorolloses d'alguns clàxons, amb tonalitats diverses d'aguts i greus, fan que la paciència torni a posar-se a prova.

Lluny del metàl·lic moviment, el carrer del Sol es desperta rondinejant. Les teulades i els terrats esperen la pluja amb deler i n'ofereixen la cara més amable. La claror somorta del matí impedeix que l'enllumenat públic deixi d’il·luminar les voreres cada vegada més transitades. Els comerciants obren les portes de les botigues i amb simpatia donen el bon dia a la clientela més matinera. L'aroma dels cafès i de les fleques flota per l'espai.

Despullats damunt del llit, jeuen en cullera. La Paula, tombada darrere del Marc, li acaricia el pit amb una mà i el petoneja dolçament a l'espatlla tot refregant-li les sines per l'esquena. El Marc, fent-se l'adormit, no respon al joc.
Buscant una resposta més contundent, la Paula fa lliscar la mà cap al flàccid i calent membre del seu dorment amant i l'engresca amorosament. I la reacció és immediata, la cuca fera ja és desperta abans que el Marc torni aparentment del món de l'inconscient.
—Marc, m'estimes? —pregunta amb veu melosa.
—Eh? —respon el Marc, amb la veu ronca.
—Que si em desitges com la primera vegada! —continua en to melós.
—Dona, jo diria que del que tens a la mà se'n podria dir desig —la veu ja ha perdut la ronquera.
—No vull dir això. Fer-te trempar pot fer-ho qualsevol bandarra! —el to és lleugerament alt—. Ja saps què vull dir —torna a ser melosa.
—Paula, ja saps que sí.
—Podries posar-hi una mica de passió, no? —el to torna a ser lleugerament alt.
—Per què? Jo soc així —diu tot sec.

El Marc s'aixeca del llit fent el paper d'enutjat, però ben empalmat. Apuja la persiana d'una de les finestres i descorre les cortines. I palplantat contempla els núvols que enfosqueixen el cel, fins que la mirada li queda fixada en un punt, la realitat es desdibuixa i recorda el dia que va conèixer la Paula.

Aquell matí també era plujós. I aturar-se en aquell bar va ser pura casualitat, per arrecerar-se de la pluja que en aquell moment queia a bots i barrals. Res no feia preveure que una aturada momentània com aquella acabés convertint-se en tota una altra cosa. Allí, des del llindar de la porta de vidre, la va veure d'esquena, asseguda en un tamboret al costat de la barra. Els seus cabells rossos eren tan llargs que gairebé li arribaven al cul. Fins aquell dia no havia vist mai una cabellera tan llarga. I sent un home de curiositat tan indiscreta com la d'un nen, va obrir la porta i només amb quatre gambades, tot fregant-se les gotes de pluja de la jaqueta, es va posar al costat de la dona de llarga cabellera rossa. I no va poder fer res més que mirar-li la cara. En veure el preciós i innocent rostre d'aquella adolescent, va quedar embadalit.

Així que va reaccionar, el primer pensament va ser que aquella noia podia ser una universitària esperant algú. I llavors, potser per aquelles coses de la intuïció femenina, ella el va mirar i va somriure just abans d'acostar-se la tassa als llavis, molsuts i sensuals. I mentre feia un glop de cafè, els seus ulls blaus van continuar somrient.
Seduït per aquella descarada però amigable mirada, es va trobar flotant dins d'una bombolla. Amb el cor bategant-li amb força, de cop va tenir la certesa que entre aquella desconeguda i ell hi hauria una història per escriure.

La Paula l'abraça per la cintura. I el Marc torna del breu viatge al passat i es retroba amb el cel ennuvolat. I respira profundament. Mig any després d'aquella primera trobada, un cop de sort pensava aleshores, es veu interpretant un paper que no hagués imaginat mai que fos capaç de fer. I realment, ni tan sols ara sap si vol continuar amb aquest joc. Està confós. Tot plegat ha anat massa de pressa. Avui, la Paula ocupa tant d'espai en la seva vida que se sent atrapat en els somnis d'ella. No havia d'haver acceptat mai la seva proposta.
Per un instant, li passa pel cap deixar-ho córrer tot. Tanmateix, continua.
—Què hi fas aquí? —pregunta la Paula, sobreactuant.
—No res! Mirant els núvols.
—Doncs més que mirar-los, sembla que els estiguis estudiant.

Tot just acabada la frase, la Paula li agafa la pansida i esponjosa cigala com si agafés un objecte per a calmar l'estrès. El temps de manipulació per fer-la endurir és breu. Hi té tanta traça que a mesura que nota com les venes n'engrandeixen les parets carnoses i es posa en vertical, l'ego de la Paula també creix. El Marc es gira i es morregen apassionadament, sense que la Paula deixi ni un moment de sacsejar-li la cigala. Fent lliscar la fina pell d'aquella joguina se sent dominadora de la situació.
—Deixa estar els núvols i vine! —li diu la Paula, emportant-se'l agafat pel ninot.

La Paula fa posar el Marc de panxa enlaire damunt del llit i s'estira al seu costat. Li acaricia el cos amb els capcirons dels dits mentre el llepa lentament des del pit fins a la considerable totxa inflada pel desig. Just en aquest punt, amb golafreria, s'omple la boca amb la carn en barra. La xucla i la llepa una vegada i una altra, a ritme lent, amb destresa, segura d'ella mateixa. I quan nota que la duresa és del tot consistent, s'agenolla amb les cuixes ben obertes posant l'entrecuix damunt l'entrecuix del Marc, acosta la figa a l'estaca carnosa i se la introdueix només per la punta. I ja amb la figa ben sucosa, els tendres llavis s'obren dòcils quan d'un sol moviment n'engoleix tota la llargada.
—Aaaah! Déu meu, quin gust! —exclama la Paula, sentint-se plena de debò.

Primer, la Paula es posa a cavalcar a ritme pausat. Es concentra intensament en fantasiejar que és en un gran plató. Sent l'escalfor dels focus il·luminant el centre del llit. Sent com el director li diu que és el moment on ha de demostrar que és foc i passió. Ha de fer embogir el seu amant amb l'art del sexe.
—T'agrada sentir-me molla, eh? —pregunta sensualment mentre remena el cul.
—Sííííí... sí que m'agrada —respon el Marc, amb les mans prement els pits de la Paula i concentrant-se en la trempera, que no afluixi.
—T'agrada cardar-me, eh? A mi m'agrada que em cardis! Mmmm!

Perfecte! Continua així, que vas molt bé —sent com li diu amb entusiasme el director.

—Aaaah! Tinc la figa més calenta i xopa que mai —i mou el cul amunt i avall, amb força però alhora delicada. Es toca les natges i exhala profunds sospirs i gemecs.
El Marc ha de fer alguna cosa urgentment, la sensació de ser observat el destrempa. I treu el recurs de recordar les primeres cardades, quan tenir sexe amb la Paula era un desig continu.

Potser era la tercera o quarta vegada que sortien junts. Aquell dissabte van anar a passar la tarda a unes galeries comercials. I tot passejant per un dels molts passadissos ple de botigues, la Paula va aturar-se davant de l'aparador d'una botiga de roba interior i va tenir el desig d'emprovar-se un conjunt del que només veure'l va quedar-ne enamorada. Era un conjunt de tanga i minúscula camisola de tela transparent, d'allò més sexi, de tonalitat lila amb les vores de color negre, cenyida sota el pit i de suau caient fins al melic.

Minuts després, ell esperava pacient fora de l'emprovador, fent-se el desinteressat. Però la Paula, tota descarada i amb ganes de gresca, de sobte va descórrer la cortina. I en veure-la vestida, si se'n podia dir vestida, amb la vaporosa camisola transparent, sense sostenidors i amb la xona a l'aire, els pèls i la cigala se li van posar de punta.
La Paula el va fer entrar tibant-lo de la samarreta i se li va llençar als braços d'un salt tot fent una gran riallada. I drets en un metre quadrat, la Paula amb una cama alçada i amb l'esquena contra una de les fràgils parets de l'emprovador, morrejant-se apassionadament i mirant-se de tant en tant en el mirall, allà dins van fotre un clau que hi van cantar els àngels.

—Carda'm! Sí, més fort! —exclama la Paula, mentre accelera el moviment del cul—. Mmmm, quin gust! Sents la meva figa com et desitja? —I mentre fa la pregunta li estreny la cigala amb els músculs de la vagina. La punyetera coneix prou bé el Marc i sap que aquest massatge el deixa fora de combat.
—Que em ve! Ooooh, que em ve! —la respiració del Marc és ràpida, prou perquè l'esclafit sigui immediat.
—Sí! Vine amb mi! Escorre't! Va... Síííí! —i sospira i gemega, concentrada en el moviment de la turgent cigala bellugant-se per dins del seu cos.
—Aaaah! Aaaah! —els sospirs d'intens plaer, tant els de la Paula com els del Marc, augmenten de to i de freqüència, a punt d'esclatar.
—Aaaaaaaaaaahhhhhh! —la Paula i el Marc fonen els seus sospirs en un sol gemec d'èxtasi. I tot seguit, la Paula es deixa caure damunt del pit del Marc i es fan una forta i amorosa abraçada.

Talleu! Una escena perfecte! Paula, ets la millor! —La veu del director sona amb autoritat en el plató que ella ha creat.
Uns segons després, la Paula prem el botó del dispositiu amagat sota el coixí i para les dues càmeres digitals, col·locades de forma estratègica per ella mateixa, una enfocant la finestra i l'altra el llit, de manera que captin les dues escenes que tenia pensades per aquesta seqüència de la pel·lícula. La pel·lícula que convertirà el somni en realitat. Fa temps que hi somia. Fa anys que desitja intensament ser una Porno Star. Dormida o desperta, somia que un important personatge del món de la pornografia la descobreix i li dona la tan desitjada oportunitat de saltar al gran plató i després a la fama.
—Ja veuràs com els agradarà! —diu la Paula, il·lusionada.

Les pesades gotes de pluja piquen violentament contra els vidres de les finestres. Els llums del carrer han deixat d’il·luminar les voreres on els paraigües es mouen ràpids, fent-se nosa els uns als altres. Les teulades i els terrats llueixen exultants la cara neta. El cel fosc continua tapant la ciutat d'un extrem a l'altre i no sembla que hagi de canviar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

229 Relats

233 Comentaris

128452 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.