Sexe en la foscor

Un relat de: Canela fina
Ballava com una baldufa.
Ballar l’alliberava, la feia desconnectar de tot per entregar-se a la música. Era una sensació que costava descriure, sentia com li entraven les notes dins del cos i les dansava sense ordre, deixant-se anar sense pensar, anant allà on el so la duia.
Sovint regalava cançons als seus amants, cadascuna ensenyava com se sentia en aquell moment i ells la seguien, li retornaven amb petons musicals plens d’amor o de ràbia o de passió, depenent de la cançó que ella havia compartit. No era fàcil seguir-li el ritme, canviava contínuament de direcció però els homes la volien, sempre la volien i ella es deixava estimar.
Ballava dalt de la barra d’un bar quan va veure que la mirava, fixament, sense vergonya. Li agradava ser observada, ella retornava mirades fugaces i somriures però aquest cop no va poder, la va captivar la foscor dels seus ulls, l’expressió misteriosa amb que sostenia el got mentre feia dringar els glaçons, com si ballessin també al ritme de la música.
Es va aturar, lliscant lentament va baixar de la barra i es va demanar un gintònic mentre intentava controlar el batec del seu cor, desbocat. De sobte, un alè a cau d’orella, traïdor, a l’esquena, ell.
-Ets ballarina professional?
-No.
-Ho sembla.
Es va girar esperant trobar aquells ulls tan negres però s’havia esfumat, el va buscar resseguint tot el bar amb la mirada però res, com si s’hagués fos. Va beure i va sortir a fumar, tampoc el va trobar al carrer. No podia parar de pensar en aquella mirada tan penetrant que l’havia esverat sense sentit, va decidir recollir la jaqueta i anar-se’n a dormir.
-Ja te’n vas?
Un altre cop per l’esquena. Abans de dir res, amb la mà ràpida, li va capturar la camisa i es va girar de cop perquè no se li escapés. Eren allà, davant seu, els ulls de la nit i molt a prop dels llavis li va sospirar:
-Depèn.
-I de què depèn?
-Proposa.
Li va prendre la mà amb que li agafava la camisa, la va besar mirant-la als ulls i la va estirar, ella el va seguir. Va fer un gest amb el cap dirigit al cambrer i la va fer entrar al bany. Contra la paret, la cara a les rajoles fredes i altre cop l’alè al clatell, les mans per sota el vestit buscant les natges.
Se sentia bullir el cos, suat de ballar, fogós de desig. El vestit li acariciava la pell mentre ell li resseguia la blonda dels sostenidors amb la punteta dels dits i li besava sota l’orella, just on abans hi havia fet caure una gota de perfum.
El volia, el volia dins seu, per a ella sola i ballar-li al damunt fins a perdre el coneixement, ho pensava mentre ell li treia les calces amb delicadesa però ja masturbant-la. Mullava les cuixes mentre li buscava dins dels pantalons el membre ardent de plaer, mirant-lo fixament va aixecar les cames clavant els talons a la porta del bany, oferint-li el seu sexe que ell va acollir delirós d’envestir-lo.
La va penetrar fort, seguint el ritme de la música que se sentia de fons i ella l’acompanyava fent ballar la pelvis per sentir-lo encara més dins seu, els pits li saltaven per damunt l’escot, desendreçats al ritme del desig. La va girar de cara al mirall.
-Vull veure com ens correm alhora.
Es veia els pits fora del vestit, la cara rosada, els cabells embolicats i aquells ulls negres mirant-la, l’agafava per les natges i anava accelerant el ritme, va posar els ulls en blanc, es va mossegar el llavi i va proferir un gemec ofegat mentre ell també l’omplia d’escalfor.
-Quan tornarem a ballar?
-Quan torni a trobar la teva mirada entre la foscor.

Comentaris

  • Ulls, ball i foc[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-08-2019

    Uumm sexe trepidant, al ritme de la música que sona durant tot el relat i que mou als protagonistes fins a l’èxtasis. M’ha agradat!

  • Glaçons...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 19-04-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt apassionat on hi ha un equilibri entre desig sexual i romanticisme. M'agrada com descrius les escenes, sobretot les primeres del relat: "glaçons dringant dins del got com si ballessin". El moments en que el senyor es fa fonedís, dona al relat una especial intriga, que fa encara més llegible la història que narres. Salut, Nil.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa