Sexe de disseny

Un relat de: Tanganika
Amb seny i sense seny, equilibri envejable, entres a degustar aquest relat pel títol, pel títol, pel títol. Vols assedegar la curiositat. Vols, desitges, de ben segur, virtualprotagonitzar un clímax llegint vés a saber què, que només tu saps què. Tu ho saps i ho anheles. Què vols, com ho vols. I servit està, servidíssim. Sexe de disseny és el que et cal, la gran i eficaç solució. Et diu que cloguis els ulls (oh, quins ulls!), somriguis (oh, quins llavis!) i respiris amb sana consciència (aquí ja et costa més) (o com deu ser l'insana...ah, sí, com cert govern!), que et deixis anar (envola't, ei, sense ajudes de res dubtós, així, naturalment, en tens la capacitat), que t'abandonis (no pateixis per les possessions: et recuperaràs), que et putodesprogramis, que, en definitiva, experimentis el teu únic, individualitzat, personalitzat sexe de disseny, de putodisseny o el que et putoroti, així de clar. I...oh, perdona, que ja hi ets, ho has assolit, hi ets immers/a.

Que vagi de gust!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

179 Comentaris

85044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)