Sexe de cada dia

Un relat de: gusmi13
"Sexe de cada dia"

És dimecres... Al tren, amb la son enganxada al cos dolorosament i un dia de classes per endavant.
Buffffff, quina nit la d'ahir. Qui m'anava a mi a dir q una fantasia sexual seria viscuda una nit d'un dimarts qualsevol i havent de rendir l'endemà a la feina, en comptes de tenir tot el dia per pensar-hi, recordar detalls, excitar-me un altre cop…
No, suposo que no es pot triar ni dia ni hora quan passen aquestes coses.
Tinc 50 minuts de tren per preparar-me, agafar aire, buscar recursos d'anys d'ofici, tirar de veterania i savoir faire.
Res... Acabo adormit amb el cap recolzat a la finestra i la babeta caient per la comissura dels llavis... el més calent a l'aigüera.

El trajecte ha anat acompanyat i de flashos de la nit anterior, de tacons d'agulla clavats damunt del llit, de reflexos de llenceria en un cos sensual a un mirall immens, gemecs ofegats per un coixí, suor i èxtasi barrejats al meu cap... Quina nit!!
Mentre era allá em sentia com un actor porno d'una pelicula de la qual jo n'era un espectador més amb els meus amics al meu costat babejant amb la boca oberta i animant-lo a deixar-hi la pell, excitats i perduts en les seves pròpies fantasies per realitzar encara.

Sant Celoni... Final de trajecte!!
Oh... No!! Em trobo avesat a la crua realitat, a les 8,30 ( en 10') una trentena d'adolescents famolencs i sobrats d'hormones de Batxillerat m'esperen per començar el seu dia gris de classes de final de trimestre, sense motivació, sense esma de res, amb més son q jo prò amb la comoditat del client q ha de ser servit amb alguna cosa del seu gust.

Ja hi soc... Comença la funció, em canviaré com els actors al seu camerino, per sort no necessito maquillatge, només un xandall i unes bambes son el meu disfressa qüotidiana, la meva protecció davant el públic.

Vinga, a donar-ho tot... I és en aquests moments quan em venen al cap frases tòpiques... Vosaltres rai, dos mesos de vacances a l'estiu... 5 horetes al matí i demà serà un altre dia, una pilota o els poses a donar voltes al pati i ja està...
Si fos tan fàcil... no tindria ara l'angoixa que encara tinc abans de començar tot i portar més de vint anys en l'ofici.
Sona el timbre i ja hi som, passo llista per guanyar uns minuts, per escrutar aquells rostres adolescents, interpretar com un bon expert en vendes, quin tipus de producte comprarien avui aquells clients capritxosos i dèspotes, quina màgica activitat em farà triomfar com a professor o no passarà més enllà de ser un intent de salvar els mobles un matí gris on els atenuants només són presents dins el meu cap i són de caràcter privat i exclusiu només aptes pels meus millors amics amb una cervesa a les nostres mans.
Sempre puc dir que em trobo malament i demanar el favor de la seva comprensió per una classe a mig gas... Tot i que no convé abusar ja que quan realment et passa i no has gosat faltar per no putejar els companys amb una guàrdia maleïda de primera hora al pati, agraeixes tenir el recurs d'una peli a l'aula per salvar el teu cap d'una explosió nuclear provocada per una migranya galopant. Millor reservar per una ocasió on realment les meves capacitats físiques no siguin aptes per cap esforç més enllà de posar-se el xandall.

Res... Alea jacta est!! Sort i al toro... Què són pocs i covards... Aixxx pocs no són i covards no ho sé encara. Jo si que em sento sol i covard... I marxaria corrents ara mateix.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: