Sex shop

Un relat de: chusteriana
Eren tres quarts de dotze de la nit i la meva amiga i jo sortíem del restaurant xinès amb un parell de xarrups de flors de més. La Júlia, que així es deia, m’estava animant a sortir i fer vida social després del meu divorci. Vint-i-tres anys casada amb el mateix brètol, sense haver conegut home i portant una vida de desgràcies, patiment i llàgrimes, es van acabar feia poc més de mes i mig.
Ara la vida em somreia i, amb la Júlia, més que mai, per això ho havia d’aprofitar. Després d’una nit de confessions de llit i rialles, la meva amiga ho tenia decidit.
- Noia, demà te porto de cap a un sex shop!
- Què dius, ara?
- I tant! No pot ser que amb quaranta-sis anys no sàpigues què és un orgasme en condicions.
Aquella matinada vaig caure al llit i vaig quedar dormida a l’instant, però amb un somriure dibuixat als llavis perquè sabia que el dia següent seria l’inici d’un munt de sensacions noves que esperaven per mi.

A l’endemà, amb el corresponent mal de cap per la ressaca, esperava amb impaciència que la Júlia em vingués a buscar. Vam fer una volta i vam anar de compres. Mentre preníem una cervesa amb festucs, va avisar-me de la mena de joguines que veuria en aquella botiga, que els temps havien canviat molt i que havia d’evitar escandalitzar-me. Em va suggerir que havia de fer el paper de dona amb experiència que buscava nous entreteniments i que tot allò se’m quedava petit. Em va semblar tant divertit que no veia el moment de començar la meva actuació. Pel camí anàvem practicant la mena de frases que diríem a la dependenta del sex shop:
- Perdoni, estic en el gremi d’actors pornogràfics i busco joguines d’últim model – bromejava la Júlia. Quina facècia!
- Disculpi, però crec que he entrat a la zona infantil, on compren els adults? – vaig interpretar.
- Apa, nena! Sí que tens perill, tu!! – rigué la meva amiga.

I, finalment, vam arribar a davant de la botiga. El dibuix d’una noia amb disfressa d’infermera sexy presidia la porta. Vam entrar. A dins, el local estava decorat amb quadres eròtics i una gran bola de discoteca al sostre. Les parets estaven cobertes de vellut vermell. Tota una paret de lleixes suportaven milers de consoladors, pits de plàstic, vagines artificials, olis exòtics i un munt de diverses joguines sexuals més. A l’altra banda, tot de DVD’s pornogràfics i una pantalla de televisió que reproduïa algunes escenes sense so. En el centre hi havia una estàtua d’una dona vestida de cuir i mitges de reixes, amb una safata a les mans que oferia diferents classes de manelles. Al fons, un parell de dependentes anaven atenent a un munt de clients, la gran majoria homes grans i parelles joves.
La meva amiga i jo vam recórrer cada racó de la botiga i amb cada objecte se m’obria un nou món inexplorat. Vam riure de valent quan vam topar amb un consolador que s’anomenava LLIMAC. En l’explicació de la capsa deia que estava fet d’un material tou i desprenia el seu propi semen artificial només tocant un botó.
- Me’l compro!! – vaig cridar enmig del sex shop amb una mica d’entusiasme de més, mentre tots els clients van quedar-se mirant-me. – Com actriu del cinema eròtic que sóc, haig d’aportar noves idees a la indústria.
No sabia si havia aconseguit no semblar una principiant, però el que sí sabia es que aquella mateixa nit em disposaria a deixar de ser-ho.

Comentaris

  • Xarrupc de flors ....[Ofensiu]
    Silvia8 | 16-03-2013 | Valoració: 10

    aiiiii .... M'agrada molt el teu relatat. Té un punt humorístic molt aconseguit. Felicitats!

  • chusteriana | 13-03-2013

    Em sembla que he abusat massa del xarrup de flors i no he corregit el "corretgit"!!

l´Autor

Foto de perfil de chusteriana

chusteriana

8 Relats

25 Comentaris

7580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Un dels propòsits d'any nou va ser dedicar part del meu temps lliure a escriure un llibre. Des d'aleshores he comentat en fòrums literaris, he participat en concursos... Necessito pràcticar, obtenir fluïdesa i comprovar si el que escric arriba a la gent, per aquest motiu us agrairia la vostra sincera opinió.

Gràcies, gent!