Cercador
Setembre
Un relat de: geraldine- Compartir:
Tornaràs a cosir els fils que s'han perdut en el camí
Acabaràs el pentagrama amb les notes del final d'aquesta història
Sonarà la cançó que vam inventar a París a dues veus.
Escoltaràs les paraules més belles d'amor
I després de tot això
Abraçaràs al cor més dèbil
Besaràs els llavis més freds
Miraràs els ulls més buits
Acariciaràs les mans més culpables
Escoltaràs la veu més trista
I després de tot això
Oblidaràs que t'estimo.
I després
Tot serà mentida.
Comentaris
-
Cuco![Ofensiu]Ariadna Garrido | 26-05-2009 | Valoració: 10
Descriu perfectament com se sent la veu poètica, la sinceritat i la senzillesa li donen un realisme vibrant, per això m'agrada. Continua escrivint, et seguisc la pista...
Besets,
Amira -
Setembrejant[Ofensiu]Unaquimera | 30-09-2008 | Valoració: 10
En veure el títol d'aquest relat teu, he pensat que l'havia de llegir avui mateix, abans de què acabés el mes que li presta el nom.
En llegir-ho, he notat un fet curiós: tot i que els verbs de l'inici són en futur, queda clar que els verbs fan referència al passat, fent un bucle interessant.
En la resta del poema, continua el futur, però aquest ja és invait de nostàlgia...
El final també és atractiu, ja que amb poquíssimes paraules, expliques una història sencera, tot un reguitzell de fets amb un desamor com a cim... o com apunt més baix en la caiguda cap al des-encontre.
He aprés amb aquesta lectura i t'ho agraeixo.
En contrapartida, t'ofereixo ENYOR, ja que penso que el teu poema i el meu fan bona parella!
T'envio un parell d'abraçades bones,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
47 Relats
114 Comentaris
58227 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!