set dits

Un relat de: laia

Ahir somiava que tenia set dits a cada mà, al principi m'espantava però després em feia la idea i m'agradava, podia acaronar... i posar no dos dits de front sinó més de cinc. Escrivia a ordinador més ràpid que una mecanògrafa dels anys cinquanta amb olivetti, podia fer grans sumes contant amb els dits, i després de menjar maduixes amb nata tenia una inmensitat de zones per llepar. Tenia temps per acaronar a la meva mare, i ella m'ho agraïa amb petons de marassa d'aquells que agraden tant quan sents l'amor de mare llunyà. Podia fumar dos cigarros a la vegada i senyalar al veí de dalt que rega les plantes a ple sol. Quan ja vivia feliç amb els meus set dits a cada mà, de cop em despertava, i al girar-me per posar-me les sabatilles al meu costat em trobava un pop que encara roncava.

Comentaris

  • laniñasinmiedo | 30-07-2006

    He estat llegint uns quants escrits teus, i no amagaré que m'han encantat. Ironia i originalitat em transmeten. M'agrada molt com escrius. Et segueixo llegint ;).

  • set dits?[Ofensiu]
    Lèvingir | 18-07-2006 | Valoració: 8

    em sobrarien quan els feies servir per fumar, ets original. vigila que els pops s'enganxen molt

  • Ostres...[Ofensiu]
    Henry | 21-12-2005

    he anat seguint el relat, i al final m'has deixat ambs un pam de nas (un pam d'una mà de set dits, tot s'ha de dir). Nena!! una mica de mal rollo, eh, això de trobar-se el popet al llit? (hehehe), si més no cal llegir-ho en clau d'humor.

    Molt encertat.
    Falten dits per comptar les raons de posar-te un 10, però un dia vaig decidir que no puntuaria a ningú.

    Una abraçada senyoreta!!
    Ens veiem!!

    petons.

    pd-Si els peus també tenen set dit, potser les sabatetes de tacó no et cabran , no?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laia

laia

41 Relats

133 Comentaris

48646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Sols diré pena,
soledat, fracàs. Mira'm!
Em demanàveu
que digués alegria.
Si ho voleu, me la invente.


"estams de pols"

vicent andrés estellés