Sessió de tarda

Un relat de: Montseblanc
Sota la cúpula de gelatina iònica, com una mitja bombolla de sabó brut, s’apleguen unes quaranta persones. A fora, a través de la semi transparència, es besllumen més cúpules i alguns gratacels mig derruïts.
Els assistents seuen en uns petits bancs de pedra esculpida que, des que es va prohibir l’ús de la fusta i el plàstic, és dels materials més emprats.
Davant del públic, un hort. Un trosset de terra d’uns cinquanta metres quadrats on s’hi veu un petit arbre, unes quantes tomaqueres, enciams, alguns arbustos que potser són ginestes...
Per un costat apareix la dona, vella, caminant a poc a poc, amb una ruixadora de llautó a la mà. Es dirigeix cap un reduït espai entre dos crestalls i el rega. No s’hi veu res encara, se suposa que hi ha unes llavors enterrades que germinaran algun dia. Després, lentament, s’acosta a l’arbret, una prunera. Amb delicadesa apropa la mà dreta a una de la vintena de fulles que té i l’aparta amb cura. A sota s’hi veu una pruneta, d’uns dos centímetres de diàmetre, que provoca un mormol de sorpresa i admiració entre el públic.
La dona se’ls mira, té cent quatre anys i en fa quaranta que és artista. Abans era jardinera, però després del que es va anomenar com La Dècada dels Cataclismes, el seu ofici va passar a ser considerat una Bella Art, de fet, la més preuada a dia d’avui, en que talar un arbre està castigat amb la pena de mort.
La dona s’escura la gola i demana un voluntari. A la primera fila s’aixeca un home que sembla de la mateixa edat que ella, té mitja cara cremada per la radiació i amb passes vacil•lants s’apropa a l’hort. Ella l’agafa de la mà i el guia a una de les cantonades. La dona s’ajup, passa una mà per sobre d’una mota de menta, fregant amb les puntes dels dits les fragants fulles i després acosta els dits al nas de l’home. Ell, ensuma, somriu i plora. Entre els assistents se sent un tímid cop de mans, que a la jardinera li sona com el batre d’unes ales dels extingits coloms, i que dona pas a un encès aplaudiment general.

Comentaris

  • M'ha fet pensar...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 26-01-2020 | Valoració: 10

    en aquella dita d'un cap indi nord-americà que digué que quan haguéssim contaminat totes les fonts i exhaurits tots els recursos naturals, aleshores ens adonaríem que els diners no es poden menjar. Amb el tema del canvi climàtic tan present, el teu relat és un advertiment més cap a un futur que depèn de nosaltres mateixos. És d'agrair que ens ho recordis d'una manera tan crua i, a la vegada, presumiblement realista.

  • El meu aplaudiment[Ofensiu]
    Pallars | 24-01-2020

    Tot i esperant que no haguem d'arribar mai a tals extrems, aplaudeixo l'originalitat d'un relat ben trenat tant en la forma com en el contingut. L'amor i el respecte per la natura ha de ser fonamental per a tots aquells que s'anomenen humans.

  • L’ esdevenir és una ruixadora de llautó![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-01-2020 | Valoració: 10

    He deixat que la tristesa que desprèn el teu relat traspassi el meu present. Així, les pedres, on seuen els espectadors de la natura perduda, esdevenen dolmens de una edat futura.
    una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • La natura, sempre [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2020 | Valoració: 10

    Una meravella de relat, escrit amb una gran narrativa, un llenguatge molt precís i una gran imaginació. Malgrat tots els possibles cataclismes, sempre ens quedarà la natura per escalfar l’ànim. Una forta abraçada, Montse.
    Aleix

  • Gaudim[Ofensiu]
    Josep Ventura | 22-01-2020 | Valoració: 10


    avui del arbres, de la fruita, del perfum d’un bosc humit i de tantes petites coses que no hi donem importància. Em fa moltíssima pena pensar que algun dia es tingui que viure així
    Salut

  • Gaudim[Ofensiu]
    Josep Ventura | 22-01-2020 | Valoració: 10


    avui del arbres, de la fruita, del perfum d’un bosc humit i de tantes petites coses que no hi donem importància. Em fa moltíssima pena pensar que algun dia es tingui que viure així
    Salut

  • Bona reivindicació[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-01-2020

    Ohhhhh m'agrada molt aquesta reivindicació de l'horticultura com a art fent servir el recurs de la distopia!
    Si tingués emoticones t'hi posaria uns quants aplaudiments.
    Gràcies pels teus comentaris, Montseblanc!

  • Que no arribi[Ofensiu]
    Ravegal | 15-01-2020

    Tant de bo no arribi mai aquest dia i si arriba al menys que hi hagi una velleta que pugui ensenyar.
    Bona metàfora.

  • Gràcies[Ofensiu]
    petita sirena | 14-01-2020

    Moltes gràcies pel teu comentari,Montseblanc. Que una bona escriptora com tu m'hagi llegit, em produeix molta satisfacció. Tant de bo que aviat es vagin descobrint tractaments per a les "malalties rares", n'hi ha moltes i de tipus ben diferents. Desitjo de tot cor que tu et trobis millor.
    Fa poc que la meva professora em va escollir per a participar en el concurs literari de la "Coca Cola". No vaig guanyar cap premi, hi participàvem molts alumnes, però em va servir d'estímul. La pintura i l'escriptura són les meves afeccions preferides.

    Un petó,

    Mreia (Petita sirena)

  • Gràcies...Montseblanc[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-01-2020

    Gràcies Montseblanc, per la teua visita i el teu amable comentari, de les teues paraules "amorosa rosada", que m'han agradat...
    Que passes un bon dia i fins a l'altra.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Futur lògic[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-01-2020 | Valoració: 10

    Sí. Jo també sóc una d'aquelles persones que un dia ho veu tot clar i alegre i al següent pensa que vivim en un món tan miserable...
    El teu relat és un gran drama futurista. M'agrada perquè el veig com una protesta del que tots sabem que pot anar passant...


    Sergi

  • Bellesa i art[Ofensiu]
    brins | 13-01-2020 | Valoració: 10

    Posseeixes, Montseblanc, una imaginació privilegiada i un vocabulari exquisit; molt bon relat.

    Saps? Jo moltes vegades també miro la nostra natura com una obra d'art difícil de superar, i em pregunto quin altre lloc pot haver-hi millor.Potser estic una mica influenciada pel poema "Cant espiritual" de Joan Maragall, no sé...

    brins

  • Denúncia d’una feina mal feta[Ofensiu]
    kefas | 13-01-2020


    Si aquest líric relat, capaç de penetrar amb exquisida suavitat en la més esquerpa sensibilitat, s’assembla a allò que pot arribar a ser, hem fracassat. Convençuts com estem de que la nostra missió és deixar el planeta com una closca d’ou, el primer que convé és desterrar qualsevol rastre d’emoció provocada pels records clandestins que encara malviuen en amagats racons d’algunes memòries rebels

  • La bella art de la pagesia[Ofensiu]
    Jam Malson | 13-01-2020

    Segles enrere, quan els majestuosos palaus reials i les immenses mansions de classe alta s'embellien amb meravellosos jardins, pagesos i pageses van ser la mà d'obra que va fer materialment possible el lluïment d'aquelles artístiques composicions ornamentals.

    En el proper segle —o potser en aquest— és molt possible que el conreu de la terra prengui de nou aquella antiga vessant artística. Però, si la pren, certament serà per altres raons menys elitistes. Si avui no ens hi esforcem més per evitar el desastre, l'escena del teu impactant relat futurista on una artista ensenya el fruit del seu treball i un home somriu i plora per l'olor de la menta fresca i això encén l'aplaudiment dels altres assistents, és una representació força creïble.

    De totes maneres, encara que en un futur la jardineria pogués ser considerada una Bella Art, no hauríem fet res més que un retorn als inicis, quan la humanitat va poder sobreviure i progressar gràcies a l'art de conrear la terra.

  • Que bo[Ofensiu]
    Pat-Rut | 12-01-2020

    M'agrada la ficció futurista tu en aquest delicat relat apocalíptic trenes una narració artística molt sublim.
    L'he llegit com qui segueix les pinzellades d'un retratista que omple una tela, paraula a paraula.
    Et felicito pel relat, sort en el concurs i et seguiré llegint, si més no, aquest any.

  • Que bo[Ofensiu]
    Pat-Rut | 12-01-2020

    M'agrada la ficció futurista tu en aquest delicat relat apocalíptic trenes una narració artística molt sublim.
    L'he llegit com qui segueix les pinzellades d'un retratista que omple una tela, paraula a paraula.
    Et felicito pel relat, sort en el concurs i et seguiré llegint, si més no, aquest any.

  • Que bo[Ofensiu]
    Pat-Rut | 12-01-2020

    M'agrada la ficció futurista tu en aquest delicat relat apocalíptic trenes una narració artística molt sublim.
    L'he llegit com qui segueix les pinzellades d'un retratista que omple una tela, paraula a paraula.
    Et felicito pel relat, sort en el concurs i et seguiré llegint, si més no, aquest any.

  • Amb cents quatre anys...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2020

    Vaja! amb aquesta edat, me sorprés per aquest relat que té una bona percepció de la realitat viva i tant vivificant. Amb una visió futurista...
    Ho expresses molt bé tot, aquesta sessió de tarda.
    Gràcies per compartir les teues vivències, que són molt bones, Montseblanc.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Creïble[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 12-01-2020

    Es veu que tens la inspiració i la creativitat en forma, Montseblanc. I els aspectes hortícoles que apareixen al relat son força versemblants. També m’ha agradat la subtilesa amb que t’ajustes a la temàtica del mes.

  • Apocalipsi[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-01-2020

    Una bona visió postapocalíptica (esperem que l'apocalipsi sigui molt lluny, però veient les coses que passen, ja no sé què dir).
    Una bona barreja d'elements, la dona de cent quatre anys i encara activa és una de les coses que podem esperar del futur bio-tecnològic.
    L'home mig cremat per la radiació, no. L'home que s'emociona amb la flaire insospitada de la menta, tampoc. Els coloms extingits, tampoc (tot i que, personalment, prefereixo l'extinció del colom a la de la polla blava, per exemple).
    Com tota bona ciència-ficció, sempre ens fa pensar sobre el present.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: