S'esquerda la nit.

S'esquerda la nit.

S'esquerda
la nit
i m'endinso
records endins.
A la terra
del passat
ja no hi ha
fruits madurs.
Però hi tinc
les arrels.

S'esquerda
la nit i
entro en el
gran buit.
Per entre
pluges i primaveres
hiverns i tardors.

Home,
persona de
carn i ossos.
Descalç a la
meva terra.
Al·lèrgic a
la humanitat.
Respiro de
la lluna
i el mar.
Tinc ferides
d'amor i
de desamor...
Tinc peus
en camins
equivocats
i dreceres que
no hi guanyes
res que et facin
arribar més aviat.

S'esquerda
la nit i és
com si m'esquerdés jo.
Silenci i soledat
l'àpat que ajuda
a respirar.
Em despullo
de tot per
respirar vida
i sentir que
sóc vida
de vida.

De vegades
l'esperança
només és
l'abraçada
de la recança.
Miro endavant
i em sento feliç
d'haver nascut
en aquest món,
però no
del món
que hem fet...

S'esquerda
la nit
i sempre queda
una cicatriu
entre tall i tall.
Estimo a la
meva manera
i estimo en el
meu món
i comparteixo
tot el que
l'amor
em deixa
compartir...

onatge.