Cercador
Server
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
d’alzines i arboços que et cuiden i mimen
i li diuen al vent de la carena que els
decanti les branques i fulles i així el
Sol besi millor el teus fruits com peres,
petites, singulars al bosc.
Tens una branca ferida pel pes de la neu,
però ja ha començat a poncellar, i tot tu
el mes d’abril seràs un esclat de flors d’un
blanc rosat i l’enveja del que t’envolta.
Per ser únic ets estimat per el ocells,
Qui sap? Si van ser ells qui va dur fins
aquí la teva llavor, o va ser un vent
de núvols humits i primerencs?
Com una espurna vas sobreviure al
sotabosc i després de cent anys d’aquelles
arrels fines com una teranyina, ets alt i
fort t’has fet la terra teva.
Ara que et conec, cuidaré el teu entorn d’heures
i bardisses, a l’estiu quan les teves fulles ja
duguin l’ombra tendre, seuré a la teva soca
en un coixí de bruc i, recolzat en el teu tronc,
gaudiré amb tu de la solitud, tal vegada
escriuré versos i el poema seràs tu.
Un Pinsà s’ha aturat als teus branquillons
i mou el cap, encuriosit punxa amb el bec
aquesta serva d’un groc vermellós i aspre.
Se’n va impacient, buscant un fruit mes madur.
Les fulles et van caient amb el color d’octubre
que ja pinta el bosc, et prepares pel son de
l’hivern, ets un server i estàs sol, tens el cor dur
que s’enforteix amb els anys, cada primavera
vindré a omplir-me els ulls de les teves flors
i per uns moments oblidar la meva feblesa.
Comentaris
-
Un bon homenatge[Ofensiu]Naiade | 29-05-2013 | Valoració: 10
Segur que conec aquest arbre però no en sé el nom. Ja m’hi fixaré.
M’he sentit identificada amb aquest amor per la natura. Recordo moments en que amb els meus fills adobàvem arbres ferits i els feien seguiment. Et felicito Josep per saber transmetre tan bé, el benestar que aporta estar amb contacte amb el bosc, les arbredes...la saba de la vida.
Una abraçada -
la comunió amb la natura[Ofensiu]joandemataro | 26-04-2013 | Valoració: 10
ben segur ens enforteix , josep !
un plaer compartir amb tu
rep una abraçada enfortidora també
joan -
He buscat[Ofensiu]allan lee | 18-04-2013
aquest arbre a Internet perquè no el conec, i amb la descripció poètica tan atractiva que en fas potser ja el sabré veure pel bosc. Solitari, enmig d'altres arbres que fan boscatge. Les fulles em recorden les de l'arboç, o cirera de pastor, almenys en fotografia.
Sempre és interessant i bonic el que escrius, Josep. Una abraçada
a -
Natura sentida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-04-2013 | Valoració: 10
M'has fet olorar un server sense conèixer'l. M'has fet reviure la fragància del bosc hivernal, aquests dies de primera calor. He vist la natura viva que descrius amb forma magnífica, dibuixada i colorista. Un homenatge a la branca caiguda pel pes de la neu. Una meravella Josep! Una abraçada.
Aleix
-
Homenatge a un arbre[Ofensiu]aurora marco arbonés | 16-04-2013 | Valoració: 10
Preciós poema dedicat al server, un arbre que no conec però que tu descrius amb esperit líric. Ens situes en un mitjà bucòlic, ple de suros i roures, d'alzines i arboços per a centrar-te en aquest server de branca ferida per la neu i del que no saps d'on ha vingut la llavor que l'ha fet crèixer: del vent, del bec d'un ocell? Fas un recorregut per les diferents estacions de l'any i ens mostres el server amb la florada d'un blanc rosat, amb els fruits d'un groc rogenc i amb les fulles que cauen a causa de la tardor.
M'ha encantat la sensibilitat que ens mostres en la descripció i en l'amor que aquest arbre et provoca. Com a ser viu que és, el veus i el sents com un amic on recolzar l'esquena per a escriure un poema i somiar.
Salutacions
Valoració mitja: 10
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95705 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com