Serps

SERPS

Hi havia una vegada una petita serp de color verd brillant i ulls groguencs, era molt poruga però va ser la salvadora del poble Serpentí.
Es deia Larry i tenia dos amics: l'Hamadrias, la cobra, que era la més valenta de tots tres; i el Seviper, la serp de cascavell, un mentider de molta categoria.
En el poble Serpentí, hi havia una profecia: "quan els monstres s'associïn amb el traïdor i vinguin a destruir-ho tot, apareixerà en Norla, el guardià Serpentí."
Tot va passar aquell dia...
-Mama, papa me'n vaig al cole, adéu -va dir en Larry.
Però pel camí...
-Hem de capturar totes les serps d'aquesta illa, per portar-li a l'Amo -va proposar una veu misteriosa.
-Farem dos grups: zoo i museu -va dir l'altra veu.
-Són humans! -va assegurar en Larry-. He d'avisar els meus amics.
Se'n va anar cap a l'escola.
-Hamadrias, Seviper he vist a dos humans parlant. Deien que capturarien totes les serps incloses nosaltres!
-Tens el cap massa ple, val la pena que et relaxis -va suggerir en Seviper.
-No, és veritat...
A la sortida del cole...
-Ostres Larry, aquella no és la teva tieta Kaa? -va preguntar l'Hamadrias.
-Sí, què deu fer per aquí...?
-Seguim-la! -va dir la cobra.
La van seguir, i seguir, i seguir fins que van veure que es parava. Es va amagar en un arbust i llavors.
-Auxili! -va cridar en Larry amb les escates de punta.
-Tu, tan poruc com sempre, jo me'n encarrego d'ells.
Va mossegar el gos que portaven els humans, però un humà va atrapar a les tres serps. En Seviper es va fer el mort de cap a cua, i quan un dels dos humans se li va acostar, el va mossegar i es va escapar.
-Buscaré ajuda! -va anunciar en Seviper, encara que quasi no se'l sentia.
Els dos humans, un quasi mort i l'altre viu, i el gos, se'n van anar cap a la cabanya.
-Aquesta tarda atacarem! -va dir l'humà quasi mort.
Però de sobte...
RIIIIIIIIIIING, RIIIIIIIIIIIIIING.
-El mòbil! -va dir l'humà viu.
-Sí? Digui?
-Aquesta tarda vindré a veure el que heu capturat.
-D'acord, bon dia senyor.
-Era l'Amo, vindrà aquesta tarda -va informar l'humà viu.
De sobte va venir...
-Aquí tens el teu tros de carn. Ben fet! -va dir l'humà a una SERP.
Era la Kaa! La tieta d'en Larry!
-Què fa la teva tieta per aquí? -va dir l'Hamadrias.
-No ho sé... mmm... mmm... ja ho sé. Ens ha traït! -va deduir la serp cagat de por.
Però...
-Tinc les claus! -va anunciar una veu familiar des de dalt d'una petita finestra.
Era en Seviper!
Els va obrir i...

-Que s'escapen! -va dir un dels humans.
-Jo els distrauré -va assegura l'Hamadrias la valenta.
Els dos serps es van escapar i l'Hamadrias, també, però...
L'humà mig mort li va dir a en Seviper:
-Te les tinc jurades.
El va agafar, el truc del mort no va servir de res, però... en Seviper va començar a plorar a bots i barrals, i l'humà li va fer tanta pena que el va deixar al terra però el Seviper el va tornar a mossegar.
-Aaaaah! -va cridar l'home amb poca vida.
Els tres es van escapar, però de sobte se'ls va plantar un helicòpter davant seu. Hi va sortir un senyor elegant amb ulleres, un cigarret i un barret.
Va sortir amb tres homes.
Es van dirigir cap al l'home amb poca vida, l'home viu i el gos.
-Què heu capturat? -va dir l'AMO.
-Doncs a tres serpents, però se'ns han esssss... -parlava l'home viu arrossegant les paraules.
-Què dius? -va dir l'Amo.
-Que...
-Estan allà! -va cridar l'home amb poca vida.
Va veure el cap d'en Seviper.
Es va acostar i va dir:
-Era una branca amb dos ullals, maleït!.
De sobte, per darrere... l'Hamadrias va mossegar l'home amb un atac mortal.
-Sí que ets mentider, Seviper -va sentenciar en Larry.
Van començar a ser perseguits pels quatre humans que quedaven. Però, de sobte...
-Aquell arbre es mou -va dir en Larry.
-És veritat -van dir els altres dos.
De sobte van veure que era una serp immensa!... Era en Norla, la serp llegendària!
Es va menjar els quatre homes i l'Amo.
-Et deixo la resta per a tu, Larry.
Tot seguit va aparèixer la boa Kaa i va començar a lluitar amb el petit anaconda Larry.
L'Hamadrias i en Seviper es van encarregar del gos.
La Kaa va enrotllar-se a en Larry.
-Avui és el teu últim dia, Larry, ja pots dir adéu.
Però de sobte el cigarret del Amo va tocar la cua de la Kaa i la va cremar, va començar a reptar com si corregués i, sense veure'l, va començar a caure per un precipici.
En Larry la va agafar dient:
-Seré valent, seré valent.
Però la Kaa li va dir:
-Avui no és el teu dia, és el meu.
I es va deixar caure pel precipici.
Les serps van tornar al poble Serpentí, no van dir res de res excepte:
-La tieta Kaa se n'ha anat de vacances_.
Aquest heroi sóc jo i encara me'n recordo d'aquella aventura... Va ser molt emocionant!