Serps

Un relat de: estepa3

SERPS



Hi havia una vegada una petita serp de color verd brillant i ulls groguencs, era molt poruga però va ser la salvadora del poble Serpentí.
Es deia Larry i tenia dos amics: l'Hamadrias, la cobra, que era la més valenta de tots tres; i el Seviper, la serp de cascavell, un mentider de molta categoria.
En el poble Serpentí, hi havia una profecia: "quan els monstres s'associïn amb el traïdor i vinguin a destruir-ho tot, apareixerà en Norla, el guardià Serpentí."
Tot va passar aquell dia...
-Mama, papa me'n vaig al cole, adéu -va dir en Larry.
Però pel camí...
-Hem de capturar totes les serps d'aquesta illa, per portar-li a l'Amo -va proposar una veu misteriosa.
-Farem dos grups: zoo i museu -va dir l'altra veu.
-Són humans! -va assegurar en Larry-. He d'avisar els meus amics.
Se'n va anar cap a l'escola.
-Hamadrias, Seviper he vist a dos humans parlant. Deien que capturarien totes les serps incloses nosaltres!
-Tens el cap massa ple, val la pena que et relaxis -va suggerir en Seviper.
-No, és veritat...
A la sortida del cole...
-Ostres Larry, aquella no és la teva tieta Kaa? -va preguntar l'Hamadrias.
-Sí, què deu fer per aquí...?
-Seguim-la! -va dir la cobra.
La van seguir, i seguir, i seguir fins que van veure que es parava. Es va amagar en un arbust i llavors.
-Auxili! -va cridar en Larry amb les escates de punta.
-Tu, tan poruc com sempre, jo me'n encarrego d'ells.
Va mossegar el gos que portaven els humans, però un humà va atrapar a les tres serps. En Seviper es va fer el mort de cap a cua, i quan un dels dos humans se li va acostar, el va mossegar i es va escapar.
-Buscaré ajuda! -va anunciar en Seviper, encara que quasi no se'l sentia.
Els dos humans, un quasi mort i l'altre viu, i el gos, se'n van anar cap a la cabanya.
-Aquesta tarda atacarem! -va dir l'humà quasi mort.
Però de sobte...
RIIIIIIIIIIING, RIIIIIIIIIIIIIING.
-El mòbil! -va dir l'humà viu.
-Sí? Digui?
-Aquesta tarda vindré a veure el que heu capturat.
-D'acord, bon dia senyor.
-Era l'Amo, vindrà aquesta tarda -va informar l'humà viu.
De sobte va venir...
-Aquí tens el teu tros de carn. Ben fet! -va dir l'humà a una SERP.
Era la Kaa! La tieta d'en Larry!
-Què fa la teva tieta per aquí? -va dir l'Hamadrias.
-No ho sé... mmm... mmm... ja ho sé. Ens ha traït! -va deduir la serp cagat de por.
Però...
-Tinc les claus! -va anunciar una veu familiar des de dalt d'una petita finestra.
Era en Seviper!
Els va obrir i...

-Que s'escapen! -va dir un dels humans.
-Jo els distrauré -va assegura l'Hamadrias la valenta.
Els dos serps es van escapar i l'Hamadrias, també, però...
L'humà mig mort li va dir a en Seviper:
-Te les tinc jurades.
El va agafar, el truc del mort no va servir de res, però... en Seviper va començar a plorar a bots i barrals, i l'humà li va fer tanta pena que el va deixar al terra però el Seviper el va tornar a mossegar.
-Aaaaah! -va cridar l'home amb poca vida.
Els tres es van escapar, però de sobte se'ls va plantar un helicòpter davant seu. Hi va sortir un senyor elegant amb ulleres, un cigarret i un barret.
Va sortir amb tres homes.
Es van dirigir cap al l'home amb poca vida, l'home viu i el gos.
-Què heu capturat? -va dir l'AMO.
-Doncs a tres serpents, però se'ns han esssss... -parlava l'home viu arrossegant les paraules.
-Què dius? -va dir l'Amo.
-Que...
-Estan allà! -va cridar l'home amb poca vida.
Va veure el cap d'en Seviper.
Es va acostar i va dir:
-Era una branca amb dos ullals, maleït!.
De sobte, per darrere... l'Hamadrias va mossegar l'home amb un atac mortal.
-Sí que ets mentider, Seviper -va sentenciar en Larry.
Van començar a ser perseguits pels quatre humans que quedaven. Però, de sobte...
-Aquell arbre es mou -va dir en Larry.
-És veritat -van dir els altres dos.
De sobte van veure que era una serp immensa!... Era en Norla, la serp llegendària!
Es va menjar els quatre homes i l'Amo.
-Et deixo la resta per a tu, Larry.
Tot seguit va aparèixer la boa Kaa i va començar a lluitar amb el petit anaconda Larry.
L'Hamadrias i en Seviper es van encarregar del gos.
La Kaa va enrotllar-se a en Larry.
-Avui és el teu últim dia, Larry, ja pots dir adéu.
Però de sobte el cigarret del Amo va tocar la cua de la Kaa i la va cremar, va començar a reptar com si corregués i, sense veure'l, va començar a caure per un precipici.
En Larry la va agafar dient:
-Seré valent, seré valent.
Però la Kaa li va dir:
-Avui no és el teu dia, és el meu.
I es va deixar caure pel precipici.
Les serps van tornar al poble Serpentí, no van dir res de res excepte:
-La tieta Kaa se n'ha anat de vacances_.
Aquest heroi sóc jo i encara me'n recordo d'aquella aventura... Va ser molt emocionant!




Comentaris

  • Hola, relataire![Ofensiu]
    Dolça Parvati | 04-03-2010

    M'ha semblat molt original que contes el conte des del punt de vista de les serps i no dels humans. I també la frase final, que dóna un gir interessant al punt de vista de la narració. El teu conte té tots els ingredients dels relats d'aventures. I els diàlegs li atorguen dinamisme.

    Espere que continues escrivint i formant-te literàriament.

    Una abraçada.

  • QUINA ANGUNIA![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 25-02-2010 | Valoració: 10

    A mi les serps no m'agraden gens, però veig que tu has fet que siguin una mica herois. I les Anacondes!... massa grosses i gruixudes pel meu gust! T'ha sortit un relat de suspens que molt be podria estar inclòs en una pelicula de terror, d'aquelles que diuen de "sang i fetge". Els noms que has triat per als teus protagonistes son molt originals. Suposo que les tortugues de la teva foto son a casa teva i també et deuen inspirar a l'hora d'escriure. Ara que t'he descobert llegiré de mica en mica els altres vuit relats que tens publicats. Ens trobarem per aqui. Endavant jove relataire!!!

  • Ofidis![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-02-2010 | Valoració: 10

    Quan he llegit el títol t'he de confessar que se m'han posat els pèls de punta perquè no sé què em passa amb els ofidis que em fan un "repelús"... Però he començat a llegir el teu relat i el mal de serps que tinc se m'ha passat de cop. M'ho he passat molt bé amb aquestes aventures de les serps i sobretot he quedat enlluernada amb la teva imaginació desbordant. Escrius d'una forma molt directa, amena i mostres gran habilitat en els diàlegs que t'enganxen des del primer moment.
    Et felicito de veritat estepa3 i t'animo a seguir escrivint que ja veig que et ve com anell al dit.
    Ah! aquestes mascotes teves sí que són xules. Et podries inventar més aventures inspirant-te en elles.
    Benvingut a Relats, David. Estic contenta d'haver passat pel teu espai virtual.
    A reveure!

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

estepa3

8 Relats

29 Comentaris

5870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola, em dic David Estepa de Arribas i tinc 14 anys. Porto un any a RC i m'està encantant escriure els meus relats i comentar els de la gent!

Us agraeixo molt a tots la rebuda que m'heu donat. Gràcies!!

A reveure!