Serp blanca

Un relat de: Tanganika
Havia jugat amb serpentines de paper se-suposa-que-reciclat, la Lia.

-No em dic Júlia! Em dic Lia!

Hi havia estat jugant llargues hores, al terrat de l'àvia tartamuda que feia cadeneta amb llana antiga. Quan arribava a l'extensió d'un quilòmetre la desfeia i recomençava. Tot són entreteniments.

-Ca, ca, cade, cadeneta, neta, neta- reia.

-Serp, serp, serpentina!- exclamava la nena quasi noia, amorosa, no pas escarnint-la.
Quan la dona gran marxà a comprar llet amb un pot a la botiga de carrer on encara en duien directa de granja i que caldria bullir i que l'anciana estendria, amb delit, el tel a pa torrat pels esmorzans -amb un toc de sucre- la Lia s'estirà de bocaterrosa, exhausta d'haver fet giravoltar i giragonsejar les tires de paper, d'haver descrit esses sordes i sonores i algunes en estat ebri. L'àvia li havia dit:

-Des, descan, can, cansa!

Somrient, la Lia, sobre una tovallola de bany gastada d'un color menjat que trobava bonic, amb les inicials ML brodades, s'endormiscà amb les cames obertes.

La serp blanca ho aprofità, ho estava esperant, vigilant des d'un amagatall que havia pispat a sargantanes que estava païnt.

Reptà per les rajoles tèbies, ella tan freda.

Entrà, imantada, per l'entrecuix, endins.

Es despertà, espantada, la Lia. Va córrer al bàter. Del cau íntim en penjava...el primer fluix. Com una estalagmita.

-Serp blanca, com el tel de la llet.

I un dia, aviat, esdevingué serp vermella.

-Sí, Lia, noves cad, cad, caden, netes, netes.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-09-2017

    No sé si era el teu objectiu (de fet no se pas si quan escrivim tenim cap objectiu més enllà de treure el que portem a dins i compartir-ho) però el teu relat m’ha emocionat. Sempre tens una explicació màgica per les coses quotidianes. I el fotut canvi aquest, que totes passem, esdevé aquí com un conte, que no vol dir que la sensació transmesa sigui agradable, per a mi no ho ha estat, més aviat fa angúnia, però és que la realitat és així i deixem-nos de tonteries de si “quina sort, ja pots tenir fills”, “quina alegria, ja ets una dona”... Aquesta sang, per molt que absolutament tots siguem un glop d’ella que ha començat a créixer, només ens porta problemes i molèsties... Cadenetes, sí. Però, malgrat tot, és maco ser dona i pujar i baixar i riure i plorar...

    (quin fàstic lo de la llet, la de beure vull dir, que he canviat de tema ;), això de la nata sobre el pa i tot plegat, ho recordo de casa, de quan era nena, just el moment en que vaig avorrir la llet de vaca per sempre...)

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132313 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).