Sergi

"Ara dorms entre ombres, un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja, i deixa a la terra olor d'humitat, i l'herba brilla plena d'espurnes, aixeco el cap al cel i et trobo a faltar."
Sau

Les hores es fan llargues. Els minuts son eterns. El temps es va aturar amb tu i no vol seguir endavant. El sol no brilla com abans, els ocells han deixat de cantar. El vent suau em balanceja els cabells i tu no hi ets. On ets? No ens deixis. Acompanya'ns durant el camí, que sense tu se'ns fa molt llarg. El nostre somriure és diferent, hi ha un deix de tristesa, ja no rius amb nosaltres. Els records venen i em mortifiquen, no puc parar de plorar. La gent passeja somnàmbula: no ho veuen que no hi ets? Qui es va equivocar? No et tocava, encara no. La injustícia segueix endavant i s'endú els innocents quan ella vol. És egoista, et vol per ella sola i no veu que nosaltres et necessitem més. No volem mirar enrera, els records no et tornaran. No podem plorar més, les llàgrimes s'han assecat. Et trobem a faltar. Torna.

Quan acabarà aquest torment? No m'ho crec. Encara espero que algú em digui que ha estat un somni, un malson. Tu no Sergi, tu no. No paro de repetir-ho, tu no, si us plau. La nit es fa llarga i el dia etern. I tu em mires rient, et veig a la fotografia. Uns ulls plens de vida. Molta vida més per endavant.

Adéu Sergi, mai t'oblidarem.