Serenitat

Serenitat
Ja no sé ni escriure. No em brollen les paraules com abans. Em sosprèn veure'm embadalida mirant per la finestra a un horitzó que ja no esxisteix. És la tristesa tan bella? Aquesta serenitat, aquest plaer de no voler sabre res de ningú, de fer-se oblidar. Qualsevol silenci em fa nosa, i qualsevol renou també. Ja no sé escriure, ni pensar, ni respirar. M'aixec i l'únic que tenc a la gelera són unes taronges, quasi mortes i un tros de formatge. Què puc fer amb això? L'harmonia de les coses, aquesta bellesa que ho fa tot encara més fàcil. Més encara per oblidar. I no és que et vulgui oblidar. Però la ment és selectiva, i oblida allò que ens dificulta el camí per continuar.
La parula més bella és Serenitat.

Aurora Gamundí
Febrer 2011