Serenitat

Un relat de: Aurora Gamundí
Serenitat
Ja no sé ni escriure. No em brollen les paraules com abans. Em sosprèn veure'm embadalida mirant per la finestra a un horitzó que ja no esxisteix. És la tristesa tan bella? Aquesta serenitat, aquest plaer de no voler sabre res de ningú, de fer-se oblidar. Qualsevol silenci em fa nosa, i qualsevol renou també. Ja no sé escriure, ni pensar, ni respirar. M'aixec i l'únic que tenc a la gelera són unes taronges, quasi mortes i un tros de formatge. Què puc fer amb això? L'harmonia de les coses, aquesta bellesa que ho fa tot encara més fàcil. Més encara per oblidar. I no és que et vulgui oblidar. Però la ment és selectiva, i oblida allò que ens dificulta el camí per continuar.
La parula més bella és Serenitat.

Aurora Gamundí
Febrer 2011

Comentaris

  • El teu relat.[Ofensiu]
    jos monts | 18-02-2011

    Costa molt trobar l´equilibri entre el jo i l´entorn,
    a vegades ens hauríem de preguntar:
    Es ell o jo?

    M'ha agradat.

    ---M'agrada la serenitat. ---

  • bonic relat[Ofensiu]
    joandemataro | 17-02-2011 | Valoració: 10

    que realment fa respirar la serenor, tan necessària i més avui en dia
    et felicito
    una salutació cordial des del maresme
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: