Seràs tu?

Ostres… m'has llegit el pensament?
Saps què estic pensant?
fff… ja veig que no, m'he espantat…
M'has contestat un absurd transcendental sobre els valors humans,
que creus que veritat,
però en aquests moments,
on pensava que m'havies descobert,
l'esglai de la salvació,
em fa patinar el teu comentari com un absurd,
com si l'hagués dit jo,
sense més,
com tantes altres indagacions sobre la veritat que es diuen…

Ostres…m'has llegit els meus sentiments?
La mirada reflexe del que et diria amb una paraula,
amagatall de covards que viuen dels sentiments,
racó insòlit dels vius,
que sentim bogeries impròpies d'èssers civilitzats,
d'alguna època que potser existien;
però que ara, no som perquè som.

Ostres… m'has vist abans de venir?
Serà que busques el que encara no tens,
que potser encara ni m'has vist,
ni saps que he d'arribar,
però espera'm…


Potser quan ens trobem,
si encara no ens hem vist mai,
o si sabem on som però no és el moment,
podràs llegir el meu pensament,
podràs llegir els meus sentiments,
podràs veure'm abans de venir…
Quan sigui així, seràs tu!