Ser valenciana

..jo també sóc valencià. I vellet: jubilat fa anys. Nascut a la Ribera i habitant de la Safor. I parlant en la meua llengua m'entenen i m'he fet entendre sempre, inclús en aquella època fatídita de prohibicions que tu, per sort, no vas conéixer.
Deixa les falleres del valencià de pandereta i disfressa, que "ellas sólo son balencianas" per lluir la festa.
Mesclat amb el poble; parla la llengua del poble... i escriu en la llengua que parles! Amb tots els ets i els uts!
I si et cabreja molt alguna actitud contrària, fes-li cas al consell del païsa de sota. Què collons!
Salut i rebolica!

jo també sóc valencià, de la Marina Alta, i parle ben fort la nostra llengua tothora. Tinc educació i burrera, tot ben barrejat, i si algú em toca els collons amb lo del castell-ANO (adonat de la terminació) els engegue a prendre per allà si pot ser ben lluny, allà a fer la mà i em quede més a gust que un gíngol. Però sempre amb educació, primer em rente les mans.

SALUT i que no t'aixafen!!!

Hola estic açí perduda entre els teus relats, i he de dirte que jo no faig la vida a Valencia, pero si a un poble prou grandet. I parle amb un munt de gent en valencià (o català, em te igual, es tot la nostra llengua) I, si parle amb algu en castella, asolte totes les paraules que vullc en valencià. I la veritat, jo no se com pense, perque em vaig ensenyar les dues llengues a la vegada... I una cosa: Quina sort que les falleres que coneixes parlen valencia perque...

Que pena València... et mirer de forma extranya si no parles llengua castellana... m'entristeix molt aquesta situació. sempre quedarà lluitar

M'encanta com escrius, no et desanimis i penja'ns tots els relats que facis!!

Està tot molt acertat Aida! és la trista realitat. A més has reflexat una de les coses que més em fot, disminuir el lèxic del valencià perque algunes paraules es poden asemblar al català, deixant un valencià, com bé dius, buit i trist...
M'ha agradat molt xicona!