Ser res

Un relat de: touchyourbottom
Li va dir, abatuda fins a la medul·la:
-Ser res. Això sóc. Això som.
Però la del seu costat va respondre:
-No, no pas, no, no pas. Jo sí seré. Ho pressenteixo.
-Per...?
-Ser res? Serrell, jo el tinc, especial. Fixa-t'hi, veus? Em cau avall graciosament. Em fa un goig diví.

Sotracs continus. S'esvalotaren, totes.


Es sentí la fressa de les màquines esperant, disposadíssimes, a l'espai que les esperava. Els treballadors a punt. Amb més eines.


Quan van tornar a comunicar-se va ser dins l'atemporalitat.

- Ser res. Això vaig ser, vam ser. Bilions i bilions.

Les energies transformades en estels de les dues aus de granja industrial que es retrobaven titil·laven en una mateixa constel·lació dins una colossal galàxia, allà on eren totes, totes, totes, totes, totes, totes...totes.

-Es van obrir les gàbies d'acer, ens anirien agafant pel coll, lloc on les palpitacions de terror no donaven l'abast. Aletejos, impotència concentrada. Els becs mutilats des de la infantesa no ens defensarien. Ens trepitjàvem, encara més, de pànic per fugir, esclafant les moribundes i els cadàvers. Desesper. Desprenent babaies de la fredor de la imminent mort. Si només érem gallines! No, no miris enrere i vegis els ganivets, els ganxos, els engranatges, la perversió en cadena.

Uns llamps còsmics van assotar l'escorxador. L'univers en tenia prou de consentir, de perdonar.

Va ser notícia, és clar. Algú va llençar el diari, un cop llegida o no llegida. I va anar a parar al piló de paper per posar a terra i estendre-hi el menjar per a gats format per pollets mascle triturats, tendres, vitamínics. L'únic ús possible mercantilment d'uns sers inútils, no ponedors. Ningú s'adonaria, entre les fotos d'animals morts trossejats a la propaganda de 'carns', d'una gallina prou bonica -motiu d'haver estat l'escollida- amb la cresta que semblava un serrell yeyé, esplomada i carnavalescament vestida amb un davantalet.

Ser res, serres les dents, impotent.

Comentaris

  • Per molt anys[Ofensiu]
    Jam Malson | 18-04-2020

    He llegit alguns dels teus treballs i m'agrada el teu punt de vista àcid, la teva descarada ironia. “Ser res” ja és com fuetejar el cul nu amb un palíndrom.

    I ja que el relat va d'aviram, jo diria que entre la gallina industrial i la persona proletària no hi ha pas massa diferència: Les dues posen els ous a les mans de l'amo. Ja siguin ous, testicles o ovaris.

    I si temps enrere l'única que amenaçava de canviar-ho tot era la gallineta d'en Lluís Llach, ara no tenim ni això.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

256 Relats

103 Comentaris

57093 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).