Ser diferent

www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros

M'agrada la idea de ser un mateix i n'hi han diferents armes tot i que n'utilitzes el piercings si al principi no ser pq van sorgir tot i que i dius que és una manera de rebelar-se i nes cert, encara que ara és una moda, una manera de veurens diferents tot i que hem de mirar al nostre cor i ser diferents aceptant-no's tal com son que això és el que ens fa diferents ser nosaltres mateixos. Ei merci per lo de les comes i punts ja no u recordaba esque feia molt que no escribia jejeje :P. Petons i seguire llegin-te.

Al centre del poema,
sobre un sofà vermell,
hi ha ajeguda
sobre els versos, nua,
l'AnNna de les tres ennes.

A l'esquerra,
una cadira vella
i sobre el cul de palla
un colom
amb ales negres.

Està cansada
de punyalades pel darrere
i pel davant
paraules belles.

Imagina obrir la porta
de les portes,
perforar límits sense traumes
ni fang de records,
disparar contra el ninot ridícul
de la perfecció,
volar i veure els ulls
de les estrelles.

La llunNna envejosa
també es posa... tres ennes.
. . . . . . . .

(tres petons i una abraçada!!!)

no res... que m'he llegit varies vegades aquest escrit... no sé, no hi estic d'acord... a veure, si que hi ha gent que ho fa perquè els demés porten "el super cabell tenyit de pantera rosa tia, i porta un piercing al nas que mola que t'hi cagues!és lo más!li e dit a la mama que jo també en vull... oii!quina ilu...!"
però tampoc crec que siguis ningú (ni tu, ni jo, ni ningú) per generalitzar i jutjar i dir que tots ho fan per "ser diferents". Jo porto un piercing al llavi, me'l vaig fer quan ningú el portava, no per ser diferent sino perquè m'agradava i em continua agradant, inclús me'n vull posar més al llavi... el cabell també el tinc tenyit... no crec que la gent em vegi diferent per això... és simplement qüestió de gustos, de la mateixa manera que al teu armari hi ha molta roba de colors... :p no sé...
a mi la gent que em coneix no em considera diferent pel piercing, ni vull que ho facin, sinó perquè se me'n va bastant, perquè quan llegeixo algo sembla que estigui boja, perquè no podria viure sense que existís la literatura... perquè ploro quan els demés riuen, pel meu passat...
bueno noia, petons i fes el favor de continuar escrivint

Crec que t'equivoques en les teves afirmacions. Escrius amb estil poc treballat i a mes crec que hauries de faltar menos a clase.

No se que voleu dir amb tot aixo. La veritat es que no es posible introduir diversos usuaris si nomes tens una compte de correu pero si sou mes feliços aixi ja esta. No conec qui escriu sobre aquest petit poema. No soc poeta ni ho pretenc, vaig fer una prova i el vaig disseminar amb molta força. Poder vaig enviar el poema a 300 persones i alguns han opinat en pocs dies. No trovo res trampos en aixo. En tot cas sento les molesties.

Soc l'autor/a de UN NEN MORT

però aprofito per agrair-te que em recordis de tant en tant, jo també faig el mateix encara que no t'ho demostri...
al veure aquest armari obert de bat a bat i tant ple de roba em recorda el de la meva germana ple a vessar, de tot estil i color... com et cuides i presumeixes...!!!
ptons i una abraçada!

fa pena mes quin greu els teus escrits, sisplau dexau q no val la pena segir escribin axi dexau da dabo dexau

també el meu primer comentari de l'any nou 2006 vull que sigui per a tu... per desitjar-te que tinguis un any amb 365 dies, per a què més? dotze mesos, ja n'hi ha prou... vint milions d'instants feliços, tampoc és massa (el nostre cos gasta molta felicitat i va cara)... que no s'apagui mai aquesta petitona estrella que tens tu (sí, insignificant, val?) però és teva i només t'il·lumina a tu...
i que ja era hora que s'acabés el "2.005, por el culo te la hinco" i comencés el "dos mil sis, per on m'encanta m'entra llis"... crec que serà un any simpàtic, sensual, un xic paranoic i molt sorprenent...
et desitjo el millor per a tu... estic nerviós veient la teva carona mirant-me implacablement...
ptons, pistufolieta-crack!!!

i un tatuatje amb el cos (encara en vindran més...segur) la gent em considera diferent, però ho fan en llegir-me, en sentir-me reflexionar...

orgullosa de ser com sóc, i orgullosa també de tenir la tendència de jutjar poc...i molt menys pels forats de ningú..

No hi estic massa d'acord. Tot i així m'agrada molt com escrius, i és per això que volto sempre pels teus relats..

Que acabis de passar bones festes!

Una abraçada!

...ho van trencar als anys 60.

Cal trencar encara moltes coses en akest mon tan globalitzat!

Penso el mateix.

Felicitats per l'escrit!!!

pere

de la joventut... i gairebé sempre el tenim present, tot i que aquest tret el passem a altres aspectes de la vida, que ja no són el purament estétic...

petonets rebels

angie

visquéssim solitaris en un racó de desert... potser seríem més iguals.
Però la societat, les classes, l'economia, els costums... ens fan diferents...
Potser l'originalitat consisteix en fer allò que els altres no fan i ser d'una forma diferents a com els altres són...
Gràcies pels teus comentaris i elogis... i per les teves correccions a les meves faltes (profe particular meva!!! )
ptons i una immensa abraçada nadalenca!!!

Crec que no tens raó, potser pel meu punt de vista del món, sempre humil i timid, però no crec que les persones siguem tant diferents entre nosaltres. És més, crec que naixem iguals i no hi ha persona a la terra que pugui dictaminar qui és diferent a qui, no ho trobu just.
Tu parles d'aspectes diferents, això és evident que procurem destacar, però no som tant diferents, ni que duguem cresta o un forat al nas, tant és, som persones i com a tals tenim diferències i aquestes no importent.
És la voluntat d'estimar la que ens fa iguals, les ganes de viure i lluitar per aquell a qui estimem. És la passió la que ens mou cada dia i tots passem èpoques tristes i altres alegres.
És la voluntat de ser un conjunt millor la que mou a les persones de veritat amb cor i justícia.

Qui es capaç de dir a què som diferents?

Una abraçada
Pol

Doncs a mi m'encanten les converse com deia L'anònim GharN i en tinc unes de color rosa i bé que me les poso i també porto un pircing al melic i es perque m'agrada tot això. No porto un pircing per que cregui que seré diferent, sinó perque m'agrada.
La veritat que es molt trist que si a tu t'agrada una cosa i no te la fiquis perque l'altra gent també ho dugi. Jo no em treuré el pircing o deixaré de comprar-me les converse perque l'altra gent també ho porti.
La imatge no fa la persona. La millor persona pot ser la pitjor vestida...
Un gran problema de la societat es aquest. Si portes un pircing o un tatoo no ets persona... o sé on arribarem...

...hi han hagut trancaments, en el meu cas, en la meva juventud vam trencar totes les pautes. La moda del cabell llarg va ser una revolució, fins aquell moment com anavem de pelats seguint les normes de la gent gran. Crec que gràcies a aquest trancament les generacions següents han aconseguit poder canviar. Però hi ha una cosa que sempre dic i que si puc ho mantindré. "M'agradaria morir amb els mateixos forats que quan vaig neixer".
Una abraçada.

"Tots volem el millor per a nosaltres, i si veiem alguna cosa bonica, ens agrada aplicar-nos-la a nosaltres mateixos." Cert! Imprescindible per sentir-se bé amb un mateix.
"Però hem de recordar sempre que tenim una personalitat pròpia i que hem de creure en el que pensem. Hem de ser un ésser diferent de tots els altres, no una còpia barata d'un model comú." No ho hem d'oblidar mai! I no és fàcil quan s'és jove.
AnNna, pel poc que sé de tu, sí que sé que no ets cap còpia de ningú! Ets original i tens personalitat. No canviïs mai!
La foto m'encanta! Espontània i natural, com tu!
Un petonet,
cançó

m'han agradat molt les bambes aquestes "converse". Però mai me n'he comprat; abans, no n'hi havia i ara... fa fastic de veure que tothom les duu. Tots!! és acollonant! tot i això, encara m'agraden molt, però se'm cauria la cara de vergonya de veure'm calçant exactament el mateix que vint persones en el meu vagó de metro.

Cal ser diferent? Importa, això? sovint és difícil saber la diferència que cal entre tenir quelcom que t'agrada o tenir-la perquè els altres no la tenen, per allò de senir-se diferent, dius. Potser no val la pena parar-s'hi a pensar. No ho sé...

Jo porto un piercing a la cella, i una arracada. Les raons tenen a veure amb ambdós motius. Sé que m'agrada molt com em queda, però també sé que me'l vaig fer per ser diferent. Cap dels meus amics en duu, i em va semblar que estava bé, això de tenir alguna cosa que em fes especial... Potser no ho pensaras, però és curiós l'efecte que té, si et queda bé, és possible que la gent només vegi en tu un filó de transgressivitat. De moment n'estic molt orgullós, d'haver-me'l fet.

són modes que van passant. Des de tota la vida el jovent ha volgut sentir-se diferent dels més adults, com dient jo no vull ser com ells, vull ser d'una altra manera, estan passats de moda.
Recordo quan jo portava com una esquerola al cap i un cabàs... era diferent però igual que els meus companys.

Un petó