Ser de llum

De viatge per la vida, sentint-se útil al proïsme,
celebro la troballa d’éssers lluminosos.

És com quan et veig emetent, radiant, dolls d’energia,
com quan la llum, que se’t reflexa en la retina,
en un cop d’ull, tu veus enlluernada la seva dermis.

Ser de llum, innòcua i translúcida, en el trànsit de la nit al dia,
en il·luminar-se el camí animal que tots duem dins
i que ens porta al misteriós ego creatiu.

En el camí d’una vida i d’una mort,
que són fills d’una mateixa naturalesa
clarobscura, antagònica, contraposada,
i, no obstant, unívoca.

Ser de llum en el camí de l’eterna promesa, inquietant i somorta,
en la font de tot seguici, vitalici i desficiós.

Igual que tu ets lluminós, ho sóc jo amb la meva energia.
Il·lumino tota fosca voluntat transgressora
que predestina la il·lusa escomesa
d’aquell fosc pretèrit i passat esgarrifós
a dirimir-se entre la tristesa i l’oblit.

Ets de llum i il·lumines els altres
i ho fas naturalment, sense esforçar-te,
perquè en tu està la força i la resistència
de donar el millor de la teva persona,
perceptiblement enamorada.

Ets un ésser humà, quin major orgull hi ha?
Ets un ésser de llum, de força i de germanor
que abalteix tota una suma de qualitats
i malda per sargir tota ferida roent.

Ser de llum és el màxim a què aspires,
significant-te de senzilla manera,
precedint la sorpresa
anticipant-se a la valenta,
al reflex d’aquell somriure humanament assumible.

Hi ha, en la veritat de l’ésser, un gran ésser de llum
que abranda cors i ronseja, maldient, allò tèrbol.

Sigues de llum, només percebent-te en l’entorn,
Només deixant notar que hi ets,
Sublimant qualsevol fet negatiu,
Que s’oposi en el camí del bonifaci.

Fes-ho bo i fàcil.

_________________