Seqüències

Un relat de: deòmises
La noia es corda les sabatilles de mitja punta asseguda al terra, amb ganyotes que intenta dissimular. A través del reflex de l'enorme mirall, m'adono que té els peus adolorits i, de ben segur, que encetats. M'hi aproparia i li suggeriria embenar-se fortament les possibles butllofes perquè, a l'hora de l'assaig, es mitiguessin les molèsties. Però només soc aquí per copsar l'instant i l'atmosfera. Madame Levoisière és prou benevolent amb mi, i no he d'abusar de la seva hospitalitat i deferència. Seria un motiu per perdre la confiança mútua. Per tant, segueixo palplantat al meu racó i fito les ballarines. Unes immerses en els exercicis d'escalfaments; d'altres més endarrerides, encara acabant-se de retocar el monyo o eliminant els doblecs de les malles. I uns metres més enllà, l'esveltesa immòbil de la mestra, herència de la seva glòria passada.

Impassible, l'esguard escrutador analitza cada moviment de cada alumna. El bastó pica el parquet tot indicant el ritme que cal dur durant la seqüència de moviments que s'ha repetit per enèsima vegada i que es grava en la matèria grisa de cadascuna; inclús jo ja em sentiria capaç d'efectuar-los tots, malgrat la nul·la destresa que posseeixo. Em salva que tinc d'altres qualitats, no pas el ballet ni les seves coreografies complexes i belles. Esbosso un somriure mentre traço unes línies ràpides. Vull plasmar el moment combinant els diversos detalls que es generen dins de la sala. El dolor i l'esforç, el front suat i el rictus seriós. Tot l'engranatge d'aquest art en moviment dut al llenç. Ja em sentiria satisfet si, finalment, aquest projecte arribés a bon port i s'exhibís a les galeries de París. Tot i les burles que proliferen entre els col·legues d'ofici quan els mostro la tasca realitzada. Deixa aquesta temàtica, que no interessarà ningú. O és que t'has encapritxat d'una de les gaseles púbers de la Levoisière, Edgar?, insinuen amb malícia.

La noia s'alça, decidida. Com jo, que tampoc no em rendeixo, mentre engrapo un pinzell.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 25-03-2019

    M'ha agradat. Molt ben descrit i adient amb la temàtica.

  • Bones pinzellades![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-03-2019

    Comparteixo els comentaris que ja t'han fet.
    Ens has descrit molt bé l'atmosfera dels assajos, l'esforç i el patiment de les ballarines. Tot des del teu racó discret d'observador-pintor. Bones pinzellades!
    Fins al proper mes-relat, Deòmises!

  • diria[Ofensiu]
    dockmatur | 16-03-2019

    que jo he vist aquest quadre.

    O si més no, me n'has fet recordar un, en sèpia i molt gran.
    Bona descripció.

    Dock Matur

  • Aconseguit[Ofensiu]
    rober | 15-03-2019 | Valoració: 9

    M'hi he trobat dins la sala d'assaig. Molt ben descrit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

339 Relats

918 Comentaris

235777 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978