Seqüències

La noia es corda les sabatilles de mitja punta asseguda al terra, amb ganyotes que intenta dissimular. A través del reflex de l'enorme mirall, m'adono que té els peus adolorits i, de ben segur, que encetats. M'hi aproparia i li suggeriria embenar-se fortament les possibles butllofes perquè, a l'hora de l'assaig, es mitiguessin les molèsties. Però només soc aquí per copsar l'instant i l'atmosfera. Madame Levoisière és prou benevolent amb mi, i no he d'abusar de la seva hospitalitat i deferència. Seria un motiu per perdre la confiança mútua. Per tant, segueixo palplantat al meu racó i fito les ballarines. Unes immerses en els exercicis d'escalfaments; d'altres més endarrerides, encara acabant-se de retocar el monyo o eliminant els doblecs de les malles. I uns metres més enllà, l'esveltesa immòbil de la mestra, herència de la seva glòria passada.

Impassible, l'esguard escrutador analitza cada moviment de cada alumna. El bastó pica el parquet tot indicant el ritme que cal dur durant la seqüència de moviments que s'ha repetit per enèsima vegada i que es grava en la matèria grisa de cadascuna; inclús jo ja em sentiria capaç d'efectuar-los tots, malgrat la nul·la destresa que posseeixo. Em salva que tinc d'altres qualitats, no pas el ballet ni les seves coreografies complexes i belles. Esbosso un somriure mentre traço unes línies ràpides. Vull plasmar el moment combinant els diversos detalls que es generen dins de la sala. El dolor i l'esforç, el front suat i el rictus seriós. Tot l'engranatge d'aquest art en moviment dut al llenç. Ja em sentiria satisfet si, finalment, aquest projecte arribés a bon port i s'exhibís a les galeries de París. Tot i les burles que proliferen entre els col·legues d'ofici quan els mostro la tasca realitzada. Deixa aquesta temàtica, que no interessarà ningú. O és que t'has encapritxat d'una de les gaseles púbers de la Levoisière, Edgar?, insinuen amb malícia.

La noia s'alça, decidida. Com jo, que tampoc no em rendeixo, mentre engrapo un pinzell.