SEPULCRE

Un relat de: TempusFugit

L'estança feia olor a taronja, la mateixa flaire dels berenars de tardor al pati de casa el Marc, on jugàvem a pilota i a tirar pedres als cap-grossos de la bassa. Amb el pas del temps el perfum a natura es va anar sofisticant, era menys especial. La nostra adolescència va marginar la taronja sense pietat i les nits d'estiu eren dolces com la grosella i com la grosella, sovint, empalagoses. Al nostre còctel de vida, de tant en tant, hi assaboríem una cirereta verda, ben poques s'avenien a cremar el temps fent-nos companyia. Érem avorrits, ara me n'adono. No vam saber tornar al pati, vam quedar esclavitzats a la barra del bar. Des del bar el Marc hi va veure l'últim crepuscle, el whisky l'ha portat al sepulcre que avui l'acull.

Comentaris

  • Aquest ja l'havia llegit[Ofensiu]
    filladelvent | 16-05-2006

    Sí, i recordo que em va agradar molt per la naturalitat, el ritme, les imatges i com les encadenes. Fa moltes olors aquest petit relat, i totes agradables. Per trobar-li alguna cosa, et diria que el final és precipitat i no es deixa clar, però entenc que aquí pren importància el record de la infància per contra del final de la vida. M'ha agradat molt la frse Érem avorrits, ara me n'adono, que talla la idealitzada descripció. Felicitats.

    -Filladelvent-

  • Hermetisme dins una copa[Ofensiu]
    angie | 03-05-2006 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt el to i la prosa gairebé poètica. Les sensacions dolces van amargant-se acompanyades dels colors i dels espais : des d'un pati obert per acabar rere una barra d'un bar fosc...

    felicitats!

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: