Senzillament amor

Un relat de: Bonhomia

Aquesta petita condemna m'atabala;
no puc córrer ni estar parat,
ets tant lluny de mi...
i jo em passo el dia dubtant.

Sé que no represento gaire cosa per a tu,
o almenys el que jo voldria.
Però ets el meu somni,
vius en els meus somnis.

No sé perquè em trobo així,
en aquest començament
que potser és un final.

És trist, i jo guardant esperances
potser en una absurda situació,
però m'atrapa la teva dolçor
que tant en la distància es fa cruel.

Em pots considerar el teu amic,
però estic dèbil,
no sé si sóc capaç d'ajudar-te,
perque aquest amor, si es pot dir així,
em margina.

Tantes coses trobo a faltar...
cada part de tu són, en cos i ànima,
però potser el cel em caurà a sobre,
potser en una galàxia lluny de la teva.

No vull ser pessimista, però què puc fer?
La resposta important ja la sé.
No puc demanar-te que m'estimis,
però el meu cor perd forces,
i m'agradaria explicar-t'ho.

No vull ser màrtir de ningú,
però l'amor se m'emporta;
ja vaig passar dies dolents
i tinc por que vinguin de nou.

És senzillament amor,
en la distància,
però sota el mateix sol.



Comentaris

  • Molt bona i molt real![Ofensiu]
    Arbequina | 30-10-2006

    Et llegia la poesia com si jo mateix la dugués al cor.
    M'hi solidaritzo, clar.
    Potser et corregiria el títol: senzillament desamor...

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Ribera Alta | 21-08-2006 | Valoració: 9

    m'agrada molt. un poema molt profund, amb molt de sentiment i amb un vocabulari molt bo. enhorabona


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

  • Trist[Ofensiu]
    Naiade | 20-08-2006 | Valoració: 8

    Crec Sergi que t'efonses amb frecuencia.
    Ja pasa aixo d'enamorarte d'algú que no et mereix.
    Esta molt ben relatat el teu estat, m'ha agradat.
    Pero trobo que tindries que valorar-te mes.
    Si tu pujas la autoestima, agradaras mes ( perdona si trobes que amb poso on no amb demanen). T'ens de mirar de no trobar mes diamants punxeguts.
    Una abraçada

  • Dels marginats serà el regne dels cels, o no.[Ofensiu]
    umpah | 19-08-2006

    Hola Sergi.
    Així que et sents marginat per l'amor ?
    M'agradat la forma de dir-ho.
    De fet la marginació és sovint tan cruel com necessària i també ens ensenya, no ?

    Per cert em va agradar molt el teu kortatu.
    Anava a comentar però no vaig poder. Aprofito ara per dir-te que m'ho vaig passar molt bé.
    Boníssims els kortatu i el teu relat també.

    Un abraçada i ànims.

    Un altre marginat.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.