"Senyors, ¿us plau sentir un bell conte d'amor i de mort?" (Tema : Passió)

Un relat de: GTallaferro

Puc dir, ara, un cop he començat a reglotar el dolor engollit, que la seva essència estava composta per embruixadors lais bretons. Puc afirmar, després d'haver-me gairebé corsecat, que en el fons dels seus ulls marins titil·lava, vigorosa, la flama avial del poble celta. Sóc plenament conscient que els seus cabells canosos, el seu rostre dual de dolçor i duresa, el seu tors atlètic, les seves llargues cames, tots els porus de la seva pell, desprenien la maleïda fragància de Tintagel.
Ens vam conèixer un càlid capvespre d'agost. La seva magna capacitat d'oratòria i el fet que fos molt més gran que jo, em va atreure com un imà. Al cap de vint minuts de conversa ja em presentar Tintagel. Va aconseguir allunar els seus mots vehements, transportant-me així, davant la mística lluna plena del castell. Aquell mateix setembre plujós ja contemplàvem la lluna celta davant les torres de Tintagel. El recordo amb un somriure esclatant, en perfecta simbiosi amb el paratge fosc i les pedres selèniques de la construcció ancestral. Cansada, morta de fred per l'inclemència del vent, una rampa electritzant em va recòrrer la columna. Una aclaparadora vacuïtat va ressonar dins meu. Un soroll sord de roques caigudes en un pou sense fons va sacsejar-me les temples.
Els infinits llibres de casa nostra estaven relacionats amb Tintagel. Tan sols discrepaven els meus llibres de física de la carrera i algunes lectures banals. Tristany, Isolda la Blona, Isolda de les Mans blanques, Rivalièn, el rei Marc deixaven sentir la seva forta presència en l'ambient, creant un dens mur de glaç entre nosaltres. Es passava totes les hores tancat al seu estudi, nutrint-se de les lletres que el permetien viure en aquell llunyà indret. Tot i que ja havia aconseguit la càtedra, necessitava la companyia d' aquells hostes indesitjats.
Quan el metge li va diagnosticar alzheimer vaig sentir com una mà poderosa m'aixafava. l'interpol va localitzar el seu cadáver reposant ja per sempre al costat del seu estimat Tintagel.


Comentaris

  • Arbequina | 02-01-2007 | Valoració: 10

    El que més m'ha sobtat ha sigut: que fos autobiogràfica i el ric vocabulari que has emprat.
    Per altra banda, se m'ha fet difícil de desxifrar... tot i que ho considero un valor afegit, doncs així queda més fortament grabada la sensació general.
    El to místic, llegendari... les al·legories... m'han agradat molt, i crec que estan molt ben trobades.
    En fi, una manera original i atractiva de presentar un text biogràfic. M'ha agradat molt.

    Una abraçada i bon any.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61243 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!