Senyora del cel

Un relat de: Marky
De pell blanca i galtes roges
és la senyora del cel,
dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.

És capaç de tocar estrelles,
és capaç de veure-ho tot;
pot donar-te un dolç somriure
i també et pot fer plorar.

La miro amb molt de respecte
i la veig plena de vida,
dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.

No controlo els pensaments
quan la veig per sobre el cel,
simplement em deixo caure
sobre el seu llit de cotó.

És divina i és senzilla,
poderosa com ningú.
Dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.


(1997)

Comentaris

  • Nil de Castell-Ruf | 11-02-2017 | Valoració: 10

    Una mare de Déu trobada! sembla aquest, místic poema, una endevinalla. les teves poesies sempre em deixen en suspens. Perquè sempre acabo amb el dubte si és verídic o és producte de la teva particular imaginació.

l´Autor

Foto de perfil de Marky

Marky

17 Relats

22 Comentaris

8147 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Bones a tothom. Soc músic i molts dels meus poemes estan pensats per ser lletres de cançons, per això sovint es repeteixen frases. Ves per on, ara m'ha picat per començar a publicar alguns poemes i relats. Salut.