Cercador
Senyora del cel
Un relat de: MarkyDe pell blanca i galtes roges
és la senyora del cel,
dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.
És capaç de tocar estrelles,
és capaç de veure-ho tot;
pot donar-te un dolç somriure
i també et pot fer plorar.
La miro amb molt de respecte
i la veig plena de vida,
dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.
No controlo els pensaments
quan la veig per sobre el cel,
simplement em deixo caure
sobre el seu llit de cotó.
És divina i és senzilla,
poderosa com ningú.
Dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.
(1997)
és la senyora del cel,
dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.
És capaç de tocar estrelles,
és capaç de veure-ho tot;
pot donar-te un dolç somriure
i també et pot fer plorar.
La miro amb molt de respecte
i la veig plena de vida,
dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.
No controlo els pensaments
quan la veig per sobre el cel,
simplement em deixo caure
sobre el seu llit de cotó.
És divina i és senzilla,
poderosa com ningú.
Dona inquieta que ens vigila
mentre dura la foscor.
(1997)
Comentaris
-
MDT[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 11-02-2017 | Valoració: 10
Una mare de Déu trobada! sembla aquest, místic poema, una endevinalla. les teves poesies sempre em deixen en suspens. Perquè sempre acabo amb el dubte si és verídic o és producte de la teva particular imaginació.
l´Autor
17 Relats
22 Comentaris
8147 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99