SENYOR DOCTOR

SENYOR DOCTOR


Llicenciat en historia, en física, en enginyeria, en econòmiques, o en farmàcia entre altres disciplines; tots han estudiat a la corresponent facultat, i tots els que han culminat els estudis amb èxit han obtingut la llicenciatura.

Tots són savis. Se suposa que tots coneixen a la perfecció la seva disciplina. Tots podran lluir i presumir de llicenciat, col·locant el seu títol en un lloc destacat a la paret del seu despatx, laboratori o de la consulta assolint així el que es pretén: que tothom s'adoni de la seva sapiència d'aquesta manera el client, assossegadament, els podrà formular la consulta en la confiança de què després podran escoltar sense recel l'encertada opinió del culte professional.

Però aquesta no es l'opinió del, teòricament, més savi. Dins la mateixa professió encara poden acudir al llicenciat que a més compti amb una llarga experiència professional, en el transcurs de la qual a sabut aplicar brillantment els seus coneixements.

Tot i així, encara podrem pujar un altre graó i anar a trobar algú encara mes brillant doncs, a més d'haver acumulat tanta sapiència i cultura, ha cursat un màster, a no sé on, que jo què se....

Ara bé, per ser savi de totes a totes, per ser lo millor de lo millor, per inclòs presumir de ser el súmmum de les llumeneres, s'ha d'haver fet el doctorat, i això, tot i que "doctores tiene la iglesia" encara no ho regalen, a no ser que hagis estudiat aquella carrera en la què un cop llicenciat s'admet, per tradició, que els clients al entrar a la consulta et saludin amb un "Bon dia Senyor Doctor !"

Amb tot xoca el que hi hagi una llicenciatura a la que socialment li està permès passar per la drecera i gaudir directament d'aquesta distinció de Doctor sense personalment haver-ho guanyat.

Com passa també en altres disciplines, molts d'aquets doctors després no exerciran la seva professió i entraran a administrar o gestionar llocs sanitaris sense tenir els profunds coneixements d'altres llicenciats possiblement doctorats en econòmiques.

Per sort, la majoria entraran a formar part de la classe mèdica facultativa i gràcies a ells, a la seva vocació, als seus coneixements i sovint al seu sacrifici, continuarem estan assistits en tot moment de les nostres malalties.

Tan debò, en mig d'aquesta globalització en la què ens trobem immersos, puguem continuar veient en el metge l'amic que no escatima esforços per guarir els nostres mals.

També estic segur que, sempre i quan no perdem els principis de la nostra condició humana, podrem seguir agraint al cirurgià el dia que, trobant-nos abatuts i acabats, no va dubtar obrir-nos en canal per arrancar la mort de les nostres entranyes, per canviar-nos un cor cansat, o per implantar-nos una pròtesis o un membre mutilat.

Doncs per sort , la lacre dels individus que amb prepotència i pedanteria i menyspreu a la humanitat alguna vegada s'han atrevit a dir: "jo estudiava per Déu i em vaig quedar en cirurgià" s'acaba d'extingir doncs no té lloc en la nostra civilització.

Per això, Senyor metge, en reconeixement al bé que ens feu, i estigueu o no Doctorats, us seguirem dient a boca plena, gràcies Senyor Doctor/a. !


J. Lluís Cusidó i Ciuraneta.