Senyor dels anells

Un relat de: iong txon
Em diuen el Senyor dels Anells. Això és probablement a causa de la meva dèria per casar la gent. Durant la meva vida he oficiat més de seixanta cerimònies i he unit en sant matrimoni milers de parelles arreu del món. Ho vaig fer a tota mena d’instal•lacions: pabellons, estadis, vaixells, teatres, parcs o en plena natura. Qualsevol lloc era bo per fer de temple improvisat on beneir, com Sant Valentí, una parella de joves nuvis enamorats.

La darrera vegada va ser una de les més multitudinàries, la que vaig oficiar la primavera de 2012. Milers de parelles repartides per tots els continents van pronunciar els seus vots de fidelitat i de compromís per la causa de la pau mundial. D’aleshores ençà, el món ha canviat en la bona direcció d’una manera progressiva.

També vaig treballar molt per la unificació de la meva estimada pàtria, perquè sabia que en depenia la prosperitat i l’harmonia a tot el món. Ara que se celebra el dotzè aniversari de la unificació de la península, m’ho miro content de la feina que vàrem fer. El viatge d’una delegació que vaig enviar el 2012 va ser decissiu.

Després d’aquella victòria, per tot el món es van anar succeïnt els alliberaments dels pobles oprimits i les causes perdudes van fer un gir inesperat. Palestins, catalans, saharauis… molts han estat els pobles que han vist prosperar la seva causa i finalment han vist com s’acomplien els seus somnis de llibertat.

Malgrat tot, la situació del planeta és crítica: una mica més i arribem massa tard. Sort que el difícil accés dels jaciments de petroli i carbó restants han fet ralentir les emissions de CO2 però el canvi climàtic ja és imparable. Cada setmana els noticiaris informen de noves catàstrofes naturals a un lloc o altre, que fan movilitzar l’ajuda internacional i les ONGs creades per aquests casos, ara que els conflictes armats estan desapareixent de la terra.

Ara sento que el meu final és a prop, però estic satisfet del llegat que deixo. Virtualment cada família extensa ha celebrat algun matrimoni internacional entre els seus joves. Només és qüestió de temps que les nacions es vagin difuminant. Les diferents races es fondran en una sola raça en poques generacions. Si la humanitat treballa unida com una sola família, amb un lideratge mundial ferm, els problemes de magnitud global que afronta, tant els nous reptes com els que arrossega des del principi de la història, no han de trigar a trobar la seva solució.

Comentaris

  • Predicció i esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-02-2012

    Tant de bo es complís algun dia la predicció que fa el narrador omniscient d’aquest relat!

    Ja seria hora que, després de tants segles entropessant un cop i un altre amb les mateixes pedres, sense aprendre les lliçons que la Història ens mostra clarament, un dia no gaire llunyà la Humanitat fos capaç d’afrontar amb coherència i generositat, unida “sota un lideratge mundial ferm” i honrat, els reptes que arrossega “des del principi de la història”.
    Seria el començament d’una Nova Història, doncs, en què l’espècie humana tindria autèntiques esperances!

    T’envio una abraçada esperançada,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

108457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.