«SENYALS DE FUM»

Un relat de: Jaume Dargó
«Senyals de fum»


L'home solitari estava assegut en una gran butaca. Fruïa amb la visió de les pintures exhibides a la sala d'exposicions itinerants del Museu d'Història de la Ciutat. Gaudia corprès la sinceritat de les escenes que es reflectien en tots els treballs pictòrics. Les teles, en la gran majoria, es podrien catalogar de realistes i la temàtica feia referència a l'oest americà, de quan els mal anomenats indis encalçaven els búfals amb arcs i fletxes. L'home tenia enfront dues pintures, una era un llenç on es veia un grup d'aquells indis fent senyals de fum en un pujol, el signava en Frederic Remington. Al costat d'un altre excel·lent retrat d'un Sioux dins una cabana, signat per J.H.Sharp.

L'home solitari que guaitava les obres pictòriques era molt sensible. Admirava els costums ancestrals originaris i arrelats, i amb aquelles visualitzacions se li omplia el cap de paraules meravelloses, agraint als autors les hores de feina i el treball realitzat. També per haver dut fins a la posteritat escenes d'una història perduda en el temps. El seu cap era un garbuix de pensaments farcits d'agraïment. Estava tan concentrat que no havia parat esment en una dona jove amb qui ara compartia l'ampli seient.

En un moment donat, la noia va tossir suaument tot mirant a l'home, aquest va creure intuir el propòsit de la xicota.

—Disculpi senyoreta. Si he dit alguna cosa en veu alta que l'ha molestat, —va deixar en to confident.

—No ha obert la boca per dir res fins ara. Són aquest xivarri de pensaments seus, li demanaria de fer-ho amb menys vehemència, el tinc dins del meu cap i no para de xerrar. La telepatia ja ho té això, sap?

En aquell moment, l'home va sentir dins la seva testa, ben alt i clar —Moltes gràcies!

Era la veu de la noia. Ella somrigué agraïda un segon, per tot seguit continuar gaudint en silenci, com demanaven els cartells, la visió dels quadres de la mostra.






Si voleu gaudir de la tela aneu fins el bloc de l'home fosc

Comentaris

  • Ja se sap [Ofensiu]

    Ja se sap que als museus s'ha d'anar amb silenci. Quina maleducació això d'anar pensar massa tenint telèpates al costat! Has fet una mescla dels dos temes del més excepcional! L'enhorabona i molta sort.
    Edgar

  • Em tens ben atabalada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-02-2016

    Em tens ben atabalada, J Dargó, amb tants pensaments i tantes identitats!
    Digues-li a en Xolnir que em sap greu no gaudir de més temps per poder llegir aquest projecte tan important q té entre mans. Si a l'estiu encara em necessita, m'ofereixo a fer-li de lector-conillet d'índies.
    I ara, me'n vaig corrents al bloc a veure aquesta tela que ha inspirat el relat.
    El que deia: em tens ben atabalada.

  • Tot contemplant...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-02-2016

    quadres ens poden venir al cap un munt de pensaments... Fins i tot interconnectats! Veig que aquí has matat dos "pajars" d'un tret. Gens malament, company!

  • En silenci[Ofensiu]
    qwark | 17-02-2016

    Un relat que es llegeix com es contempla un quadre. Seguint el contorn de cada personatge, despertant fils de pensaments que n'origina la seva contemplació.

  • Contemplant els quadres...[Ofensiu]

    Contemplant els quadres he tingut la sensació que per segon mes consecutiu hi hauria un nexe entre els nostres relats... potser no, potser sí que n’hi ha encara que sigui de manera velada... Serà telepatia?
    Sort!
    —Joan—

  • Fum, fum, fum[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-02-2016 | Valoració: 10

    L'art com a eina de transmissió de pensaments, artístics o personals. Ara, jo em pensaba que la comunicació s'establiria entre l'indi i l'home que mira el quadre. Suposo que la meva telepatía deu estar desenfocada... Una abraçada.

    Aleix

  • Molt bo, amic...[Ofensiu]
    F. Arnau | 12-02-2016

    Veig que segueixes en forma a l'hora de construir els relats, amb el teu segell de misteri...
    Enhorabona!

    FRANCESC

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt ben disenyat
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

26 Relats

157 Comentaris

16231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.