Sents com canta la paraula del poema?

Un relat de: Marc Freixas

Sents com canta la paraula del poema?

És la paraula de la vida que m'engresca tot un vers.

És com l'ànima portadora de la bellesa resplandent.

Tocar-te quan t'escric,
estimar-te quan t'imploro,
respectar-te quan et tinc,
venerar-te quan et miro...

i composar-te :

quan et toco,
t'escric,
t'estimo,
t'imploro,
et respecto,
et tinc,
et venero,
et miro,...

Però sents com canta la paraula del poema?

Comentaris

  • AtzaVaRa | 16-01-2005

    Sí que sento com canta la paraula del poema...de fons, per tots els racons i a totes hores.....És un cant preciós, de mel, harmoniós, sensible....
    Igual que aquest poema.

    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Jo sí que he sentit com canta...[Ofensiu]
    brideshead | 24-11-2004 | Valoració: 10

    Preciós, Marc!
    LLenguatge senzill, planer, per desxifrar el binomi paraula/poema, poema/paraula, i els sentiments que desperta aquesta relació ... fascinant !
    Un petó molt, molt gran i... gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

769406 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.