Sento l’Òscar a prop meu vetllant per mi

Un relat de: Noia Targarina

Sento l’Òscar, el meu marit, vetllant per mi,
i me’l sento al costat,
les fotos em fan companyia,
em sento trista,
van passant els dies, les hores i els mesos,
i encara les emocions les tinc a flor de pell.
Poc a poc em vaig fent més a la idea que no hi és,
però és difícil i molt dur.

La vida continua però està amb mi en els records,
hi ha moltes coses que me’l recorden
a cada moment,
i la vida continua però no és gens fàcil,
són molts moments
moltes vivències viscudes al seu costat,
i això no s'oblida fàcilment.

Per a mi va ser l'amor de la vida
i vam estar junts trenta-cinc anys.
L'amor quan és de veritat i t’acobles a ell,
et sents bé al seu costat,
no s’oblida!
Per a mi l'amor és ben viu
encara que no estigui al meu costat,
en aquests moments de la meva vida.
És molt difícil i molt dur viure així!

Òscar amor meu i carinyo meu et trobo molt a faltar,
a cada moment i a cada instant,
t’estimo molt i per mi ets l'únic amor de la meva vida,
i no t’oblidaré mai!
sempre estàs en els meus pensaments
a cada moment,
sempre penso i pensaré en tu, petonets.

Comentaris

  • Noi Barceloni | 21-05-2022

    Un poema on queda clar que el record de l´Oscar continua molt viu. Han passat uns messos, però el dol encara és molt present. Les ganes de centrar-se en el futur i avancar son clares i ja es pot comencar a entreveure una certa normalitat, on el record sera una part fonamental del dia a dia.