Sento crits de nou

Felicitaaats!

Feia temps que no entrava a "Relats en Català" i... he escollit un a l'atzar per trencar el silenci de la casa buida, per fugir de la fressa dels cotxes que entra per la finestra amb la xafogó...gràcies per compartir un text vigorós i enèrgic!

I mira que bé, ara compartirem un disc i tot! Moltes felicitats i que em fa molta il.lusió! Una melodiosa abraçada i fins aviat!

Aleix

M'ha agradat molt la estructura.
Les estrofes començant amb versos contundents.
I després, quan sembla que hi ha una possibilitat d'un bri d'il·lusió amb la pregunta... es tanca amb les dues sentències de la primera i la quarta estrofa.

Jo penso que sí que hi ha solució, no hem de perdre l'esperança.
Però potser el problema dels adolescents passa per un repte més gran: com canviem la societat? O potser ja hem començat a canviar-la...

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat pel grup català BROU per ser musicat i enregistrat en un cd d’autoria compartida.

Agrairíem que et posessis en contacte amb l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) per tal de fer-te arribar el full d’autorització d’enregistrament i poder tirar endavant aquesta iniciativa.

Gràcies per participar i, de nou, felicitats!

Junta de l'ARC

però també d'una forma contundent ens brindes aquest poema de denúncia a una situació que, malauradament ,és massa freqüent en la nostra societat.
Et felicito,Sílvia ! Una abraçada.

Moltes felicitats! Em fa molta il.lusió compartir un llibre amb tu. Una abraçadassssa i fins aviat!

Aleix

Per ser seleccionat.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

m'ha agradat tornar-te a....llegir.
les teves pàgines són plenes de saviesa i de sentit comú. Rep tot el meu amor...
Et sé plena de pàgines, de lletres, de bondat...,
et seguiré llegint, Llibre que et duc sempre, al cor, amb mi, per sempre.

que sento que amb cops s'arregla tot, tremolo. Hi ha qui creu que així s'educa perquè confonen educació i por. Els maltractaments no van enlloc, però, com tu dius al poema: no hi ha solució i si n'hi ha és poca, la veritat!

Una abraçada

...al maltracte, a la violència i a l'amenaça però no perdem mai l'esperança.
Encara queda bona gent!!! Molt bon poema!!!

Hola Sílvia: Encantat de fer-te el primer comentari. I és que te'l mereixes! Tens una poesia clara, valenta i directa. El tema que tractes és tan punyent com desesperant per la gent que m'imagino, treballeu a l'ensenyança. Però, si us plau, no defalleixis! I si ho fas, si us plau, escriu! Així els altres gaudirem. Una abraçada.
Aleix

Bon poema de denuncia. Descrius amb contundència un tema per desgracia massa freqüent.
Molt ben treballat, deixa a dins el rosec i l’amargor de la violència.

Una pena que molts pares es culpin ells de no haver-ho sabut fer millor, quant em freqüència la societat els incita anar per camins erronis i com sempre els que més amor han donat, els que més s’han esforçat per fer-ho el millor que sabien, acaben pagant-ne les conseqüències i carregant les culpes.

Una forta abraçada

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

i malauradament molt real, però jo crec que sí hi ha solució, els pares i mares han de tenir la intel.ligència de controlar els seus fills o en tot cas demanar ajuda, si és la parella és molt important que vagin a l'una...no és fàcil ser pare ni mare però cal posar--se les piles...
una abraçadota, després del rotllo que t'he fotut
des de mataró
joan