sentits que busquen

Desconec el gust de la pluja desorientada que queia els dies d'estiu, entre ulls de mar i mirades que eren brisa suau. Desconec quina olor fa un raig de sol sobre la pell tèbia. He oblidat la força que amaga un somriure i em pregunto si realment una paraula podria calmar el dolor. Ja no recordo la sensació de sentir el fred reconfortant de les primeres pinzellades de llum.
Vaig tancar-me durant mesos dins la presó dels meus propis batecs i ara em embla només que ja no tinc cor, després de sentir-lo callar durant tant temps... Els rius de sang vermella resten en sequera.
Torna, vida, si és que ets viva.