Sentiments.

No sé que fer i necessito una resposta. Necessito saber què és allò que he de fer, com manetjar la situació perquè prometo que ara mateix estic perduda. Com si la decissió presa en un primer moment hagués perdut tot el seu valor.

I tot això per una simple trobada. Per una simple casualitat de la vida. Per un atzar entremaliat. No sé si fer una passa cap endavant o dues cap enrera. Si fer com si les coses estiguessin del tot bé o fer un capgir a tot allò que m'envolta. I no sé. I no sé com prendrer-me aquesta situació; que si et trobo pel carrer em falta el temps per fogir. Que si no et trob et cerc. Que si no et tenc et necessito i que si et vaig tenir et vaig fer fora.

Per què? Per què ha de ser així de complicar manetjar els sentimens? Per què si el silenci em recorda la teva veu segueixo de la mà d' algú que em fa sentir tranquil.la?
Per què no soc capaç de desfer aquest nus que duc a dintre? Per què no em canso de repetir-me a mi mateixa que mai he estat res per a tu? Per què em falta l'aire quan et sento tan aprop? Per què em fa tanta por deixar-me endur?

I em dic una i altre vegada que estic bé com estic. Que anar de la teva mà seria un suïcidi.