Sentiments contradictoris

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
SENTIMENTS CONTRADICTORIS


Baixava les escales accelerat perquè feia tard. El despertador no havia sonat i se li havien apegat els llençols. A dos quarts de nou tenia una cita amb un client important als afores de la ciutat i quan faltaven només cinc minuts per a l'hora tot just encara sortia de casa.

Tan bon punt caminava per la vorera quan es va adonar de que succeïa quelcom greu. Un calfred li va recórrer l’espinada de manera sobtada. El cor li bategava a cent per hora mentre que una sensació de fragilitat i feblesa s'apoderaven de tot ell. Es notava insegur, desprotegit, gairebé no podia seguir la marxa amb normalitat sabent allò que li ocorria.

Se li presentava un dilema que no sabia com resoldre. Tornar a casa hagués estat l'opció més senzilla, però es trobava lluny i el temps el premia de forma ineludible.
Va dubtar uns instants fins que, assumint el risc i les conseqüències que se’n poguessin derivar, va decidir seguir el camí amb el coratge i valor que la situació requeria.
Aclaparat i desconfiat va seguir per una drecera per no demorar-se massa.

En el precís moment en que girava la cantonada i albirava al fons la cafeteria on havia quedat amb el client va escoltar una melodia que li resultava familiar. La música se sentia molt fluixeta dins del seu maletí. Es va aturar, el va obrir i, barrejat entre els folis i documents de la feina que portava, va trobar el seu MÒBIL que sonava amb la clàssica cançó dels Beatles.

Va posar uns ulls com taronges, i la cara que se li va quedar en veure l'aparell entre els papers fou tot un poema. Una mescla de sorpresa, admiració i alleujament es van conjugar al cap. Havia trobat el telèfon i això li permetia de poder continuar la resta del dia assossegat i tranquil. Era tan gran la dependència que tenia d’aquell petit estri que ara ja es sentia íntegre i realitzat per tenir-lo al seu costat. No necessitava res més. Se sentia bé, protegit i confiat.

Tornaven a estar tots dos junts!



Pseudònim: Biel

Comentaris

  • Dependència[Ofensiu]
    MariaG | 20-04-2020

    Realment avui dia tenint una dependència tal del mòbil, que sembla que ens falti una part de nosaltres quan no el duem al damunt. I tu has sabut plasmar aquesta dependència en el teu relat, mostrant-nos l'angoixa que sent el protagonista quan pensa que se l'ha deixat. Una mostra de la manca de llibertat i autonomia que patim gràcies, o més aviat, per culpa, de les noves tecnologies a les quals ens hem tornat addictes la majoria de nosaltres. T'he de dir que primer em pensava que li havia agafat un mal de panxa, descomposició i aquest era el seu gran problema. Però de fet, l'angoixa sovint es fa notar a la panxa, no? Això vol dir que has transmès el que volies.

  • Ens calen relats lúdics[Ofensiu]
    Illadestany | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Ens calen relats lúdics com aquest, que juga amb nosaltres fins al final. Bona ficció per a explicar la nostra relació amb aquest curiós aparell sense el qual no sabem viure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: