Sentiment compartit

Un relat de: sucdetaronja

A la ment em ronda un pensament.
Mes el silenci vens aquest pensar.
Els somnis es comencen a esborrar,
es dissolen entre les llàgrimes.
I el somriure es trenca al teu costat,
Llavors torne a pensar, potser a somiar.
Perque encara que no ets amb mi veure't em fa feliç.
En el meu record mai seràs oblit,
Et portaré a dintre del meu pit.
Tan sols vull escoltar una paraula teva,
una paraula sincera i que em torne la vida.
Per favor cap més mentida,
Amb la veritat per davant i el cor en la mà.
Digues que m'estimes o el silenci m'ho dirà tot.
Que jo quan et mire als ulls veig el teu cor
Mira tu el meu, mira el mal que em fa.
Saps que sense tu al meu costat
Els dies no són dies, el temps sense tu és el final.
Tu ets la meva vida, sospirs oblidats.
Pensaments i somnis, il·lusions que no canvien.
Tu ets el meu destí, final de trajecte.
Una paraula i seguirà el camí, digues que m'estimes...
O ja no digues res més.

Comentaris

  • compartit ^^[Ofensiu]
    Fada vermella | 07-01-2007 | Valoració: 10

    em va agradar allò d'escriure un poema amb tu.. a surtit prou bé, no? ^^

    Doncs et dic com diu al poema d'en follet groc..: Un brindis.. per les nostres vides.

    I un 10 per nosaltres.

    T'estimu Ka!