Sentiment absurd

Un relat de: Perkins

Com era possible que un ancià, desgastat pel pas del temps, sense ja cap engruna d'energia, consumit pel dolor i el tabac, resident d'un llit que el veurà morir, pogués tenir la memòria tant clara com per recordar centenars d'històries? Les va explicar, anys enrere, als seus fills, i posteriorment als seus néts, i les històries eren sempre les mateixes, cap variació, cap sostingut, cap bemoll. Jo no aconseguia recordar res més que l'argument. Cada nit, després de la història, la meva germana Anna em preguntava si recordava el principi. Jo li havia de dir que no. Era incapaç de recordar amb detall el principi. Però, curiosament, recordava les sensacions que aquest principi em suggerien, ja fos alegria, odi, por o terror. Podia recordar què em feia sentir cada història, però mai aconseguia recordar una paraula, ni una sola, de les narracions de l'avi.

Solia explicar-ne una que a mi i a la meva germana ens encantava. No sabria dir-te molt bé de què anava, l'únic que sé és que als dos ens captivava. L'avi es passava hores explicant aquesta història fascinant, més llarga que un hivern vora la llar de foc, més profunda que un llac de muntanya, més fantàstica que el sumptuós vol de les àguiles. Em sap greu no poder recordar la història més bonica del món, la que més m'ha fet plorar, viure i pensar. Em sap greu no poder-te-la narrar, ja que d'aquella història, tan sols en recordo els bells sentiments que em provocava.

L'avi va morir uns pocs anys després, quan jo encara era un vailet. La meva germana i jo el vam anar a veure a l'hospital. El vam trobar ja mort, envoltat de blancs llençols i aparells que l'havien mantingut en vida fins llavors. A la seva mà dreta hi tenia una carta, escrita amb la barroera lletra de l'avi, inintel·ligible a vegades:

"Els pensaments són lliures, qui els pot endevinar? No deixeu que el vostre cap triï els vostres pensaments i les vostres creences, deixeu que sigui el cor qui parli i us ajudi a escollir els milers de senders que constituiran el gran camí de la vostra vida. No deixeu que la memòria i els prejudicis us impedeixin discernir entre una bona elecció i una de dolenta. Sigueu vosaltres mateixos, i no el que la vostra memòria recordi o oblida, ja que la memòria escull el què recorda, i també escull el què oblida"

Encara tinc les seves paraules grabades al cap. No vaig entendre mai el seu significat ple. De fet encara el busco. Ja fa temps que he perdut l'esperança de trobar-lo. L'única cosa que sé és que durant tota la meva vida he fet cas de les sàvies paraules de l'avi, deixant a la memòria via lliure perquè recordi, oblidi o modifiqui experiències passades, i centrant-me en el meu cor, que és qui té la clau que obre la porta per escollir correctament les eleccions del futur.

Comentaris

  • Bon relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-07-2008 | Valoració: 10

    ...sobre el teu iaio que em du a la memòria la meua iaia, l'única que he conegut dels quatre que he tingut, els altres van morir abans de nàixer jo i no els he conegut, no he tingut la sort de que l'Altre em donara la seua benaurança en ser allò que el meu cor em dictara però és ben cert el que us deia el vostre avi, cal seguir el dictamen del cor i no de la memòria o del cervell, el cor normalment té tota la raó d'allò que som o que volem ser o fer, i no ens equivoquem, el que sentim és el que ens fa ser i no el que pensem.
    Salutacions de Vicent a tu, i a tots vosaltres inclòs clar, el teu avi al que li done les gràcies pel que us va dir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Perkins

8 Relats

11 Comentaris

7541 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Res a dir. Només que escric quan no sé què fer, i escric poc perquè no en sé més, i m'agradaria escriure més però no tinc idees, i llastimosament, quan les tinc, no les sé escriure.

Crec que la gent podria aprendre molt de la música.