Sensibilitat cultural

Un relat de: Jam Malson
El meu cosí, en Frederic, és molt de viatjar. Enguany ha fet trenta-set anys i, si no vaig errat, diria que ja ha fet la volta al món dues vegades. I és clar, sent tan viatjador, amb el temps ha anat acumulant centenars o potser milers d’anècdotes de tota mena.
Aquesta necessitat de viatjar, però, no és pas la seva única dèria, sinó que, a més a més, és d’allò més xerraire i es desfà per explicar-ho tot. Així, doncs, entre viatge i viatge, es deixa caure per casa i a la meva senyora i a mi ens posa al dia explicant-nos les diferències culturals que ha pogut descobrir arreu del món.

N’hi he sentit explicar tantes, d’aquestes experiències, que hores d’ara hauria de fer un veritable esforç per relatar-ne alguna amb tot detall. Tanmateix, però, n’hi ha una que la recordo perfectament. I la recordo perquè de totes les que en Frederic ens ha explicat, cap no m’havia amoïnat tant com aquella història de la tribu dels Nyam-Nyim.

En Frederic va explicar-nos que els Nyam-Nyim són una tribu molt primitiva, d’una cultura força peculiar. Que així com nosaltres no definim clarament el moment en què deixem de ser infants per convertir-nos en adolescents, això els Nyam-Nyim ho tenen molt clar: El punt de trànsit entre l’etapa infantil i la iniciació adolescent el marca la cerimònia creada per a tal efecte. És a dir, que munten una festa que cal déu. Es reuneixen tots els homes, només els homes, i fan una rotllana al bell mig del poblat, com si es disposessin a ballar una sardana. Els nens, que després de la cerimònia ja seran adolescents, es posen al centre de la rotllana i visiblement neguitosos, un a un, van passant per les mans del bruixot de la tribu, que els agafa el penis, els pessiga la pell del prepuci, els la tiba cap enfora i amb una falç petita, però ben esmolada com una fulla d’afaitar, els talla amb gran destresa la delicada pell sobrant fins arran de gland. No deixa de ser una circumcisió, però ja de crescudet.

La segona part de la cerimònia, la part de celebració, comença en el moment que tots els nens han passat per les mans del bruixot i de manera oficial són declarats adolescents. Aleshores, les dones, només les dones, recullen els trossos de pell i en fan una espècie de guisat. I una vegada l’han preparat, tots els habitants del poblat fan festa grossa i es mengen el guisat entre grans demostracions de joia. I això que els ingredients amb què les dones cuinen aquest singular guisat són més aviat escassos: aigua, els trossos de pell de prepuci, quatre herbes i una mena de patates silvestres que creixen per allà.

–Ah, no. Això no! Però com poden ser tan salvatges, aquesta gent! –vaig exclamar, en sentir tan gran animalada–. Però que no saben que la base d’un bon guisat és un suculent sofregit de ceba i tomàquet?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

213 Relats

195 Comentaris

112908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.