Sense un adéu...

Un relat de: onatge
Una cançó, tres rialles o una llàgrima,
un record, una il·lusió i l’absència que no calla...
Tres nits i un dia, la lluna
encara du les arracades posades.
Jo encara tinc l’estaca clavada al cor.
Les roques i el port,
i el mar que ho banya tot.
Una font d’alegria sense rallar-me...
El vaixell de mitja tarda,
el de la nit, i el del matí també,
navegar fins arribar fins a tu.
L’enyor més llarg que una condemna,
la sentència d’un destí absurd i capriciós.
Potser tot era massa net, massa clar.
Una amiga sense un adéu...
onatge

Comentaris

  • Absència[Ofensiu]
    magalo | 30-10-2011

    M'agrada molt el teu relat. Descrius molt be la gran absència que deixa sovint l'amor.

    una abraçada
    Marta

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com