sense tu!

Em sento com una nena estafada, a la qual compres amb la teva rialla...
Que em perd i m'enganya.
M'has protegit, tot i sent petit,
Així gran amic, a mi, m'has pres el sentit.
Recorrent amb tots i cada un dels teus dits,
Els meus llavis que tot i així precedits.
Segueixen sent esclaus, d'aquelles nits de Nadal, al teu costat.
D'abraçades infinites.
De provocacions il·limitades.
De quan les nostres mans s'ajuntaven, agafant-se així doncs per por de que un mal cop de sort, les separés. Quan m'agafaves per la cintura i m'amarraves fort contra el teu pit,
Fent-me així princesa d'un conte infinit.