Sense tu

apuntes ja el teu propi estil, que no vol dir que hagi de ser definitiu (en les lletres no es deixa mai d'aprendre coses), però que té una marcada manera de poemar.
Tens sensibilitat i aquesta és una qualitat imprescindible per a un aprenent de poeta.

Gràcies pel teu poema

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

He llegit la teva biografia i he pensat que no podia deixar passar l'oportunitat de deixar-te un comentari.

La primera estrofa m'ha semblat molt treballada, a primera vista. Després m'he adonat que era bastant lliure: la mètrica no és constant i només rimen de forma consonant els versets centrals.

La segona estrofa se m'ha trencat en l'últim vers. El tercer és veu forçat: massa llarg, massa carregat, no manté la rima dels versos centrals que hi havia en la primera estrofa... Però el quart trenca amb tot: "jo que tants mesos t'he amat". "Amat"? Potser ho has fet expressament, per provocar un trencament, però aquesta expressió tan... Tan "arcaica", en un poema que ha començat amb un llenguatge tan directe com el de la primera estrofa...

La tercera estrofa també canvia l'estructura de rimes (i en el tercer verset crec que en lloc d'"aor" volies dir "amor"). L'últim vers em sembla forçat: "i el meu cor tornarà a ser latent". Em sembla massa llarg, massa feixuc, massa carregat... No té res a veure amb l'estil de la primera estrofa.

Recapitulem. De què va el poema? Si ho he entès bé, d'algú a qui la seva parella ha deixat i a qui vol recuperar... Imagina't la situació. Posa't en la pell del protagonista. Com li diries? Estàs parlant a algú que t'ha deixat, que no vol saber res de tu; algú que no pots deixar d'estimar. Què li diries? "disfrutarem d'un amor content, / i el meu cor tornarà a ser latent"? No. No ho crec. És un poema. Veritat. Ha de tenir música. Ha de tenir rima, mètrica o res de res, però ha de tenir música, ha de sonar bé, ha de deixar sentir una veu, la teva veu, i ha de semblar una veu sincera; ha de ser una veu sincera.

Imagina't la situació. És el millor consell que et puc donar. Però no escriguis imaginant que al veí... No. Imagina't a tu, a tu, en aquesta situació. Fes servir la teva pròpia experiència com a punt de partida: no busquis la inspiració en les muses, sinó en el teu interior. Si no t'han deixat mai plantat (quina sort!), imagina't... No sé. El dia que va perdre el teu equip de futbol preferit. O el dia que la mare et va destrossar els texans a la rentadora. O... Qualsevol desengany serveix com a punt de partida!

Tu volies allò, per sobre de totes les coses, i allò (o ell o ella) et va dir, simplement... Que no.

I posa't a escriure.

fet poesia. Com que no saps escriure bé? Ja tens el bloc?

Salutacions

DP